dimecres, 18 de setembre del 2013

29/08/2013 Pre-estrena de l'Itinerari a la Llibreria Cafè Context de Girona

Després d'haver estrenat amb èxit el ball folc occità a la Festa Major de Gràcia (al carrer La Perla) ens venia acte seguit superar un nou repte: l'Itinerari Musical per Occitània. L'estrena oficial era prevista pel 31 d'agost en un concert a Arenys de Mar. Abans, però, i per assegurar-nos-en, vam voler fer un assaig general obert al públic per posar-nos en situació.

Gràcies al contacte de l'Anna Agudo, vam parlar amb la llibreria Cafè Context de Girona, que van rebre molt bé la nostra proposta.


I així va ser com a canvi d'un deliciós sopar, vam fer una primera volta de l'Itinerari que tan com per nosaltres com pel públic trobem que va anar molt bé! Fins i tot hi vam incorporar un tall per fer-hi una mitja part!

Vam acabar uns quants a la Plaça dels Jurats fent una mica de ballaruca.


dimarts, 3 de setembre del 2013

21/08/2013 Ball folc occità al Carrer la Perla de la Festa Major de Gràcia de Barcelona

A la Festa Major de Gràcia hi ha un carrer que és el Carrer la Perla, que està a tocar de la taverna occitana Jan Petit. Han estat ells qui ens van proposar per fer, amb Mirabèl, una ballada folc occitana. I va ser així com el passat dimecres dia 21 d'agost (el darrer dia de festa major) vam estrenar la nova formació de Mirabèl amb en Pol Aumedes.


L'acollida dels organitzadors de la festa del carrer i per part també del Jan Petit va ser molt bona. I tot i que aquella cantonada de carrer asfaltat no és la pista de ball ideal, vam quedar sorpresos de la quantitat de balladors que van venir i van animar la festa. La cruïlla estava plena de gom a gom, i com ens van dir els qui estaven a la barra del bar del carrer, sorprenia veure tanta gent botant al mateix temps.

Per nosaltres va ser un concert d'estrena molt especial. Estem molt agraïts per la proposta d'en Jan Petit, per l'acollida dels organitzadors del carrer la Perla, i per la resposta entusiasta del públic!


dimarts, 7 de maig del 2013

Nova etapa, nova formació... i el primer clip de Mirabèl!

Han passat uns mesos sense gaires notícies de Mirabèl, però durant aquest temps hi ha hagut canvis i molta feina feta.

Després de 8 anys (que es diu ràpid!), en Rafèu Sichel, principal impulsor de la creació de Mirabèl i el més aborigen de tots, deixa el grup per motius personals i de feina. De totes maneres, la seva empremta i col·laboració segueix ben estreta i present amb aquesta nova etapa que obrim. Des d'aquí volem agraïr tots aquests anys de música i d'aprenentatges que ens ha proporcionat. Fa vuit anys, quan tot va començar, ni l'Ermes ni jo teníem la més mínima idea de què era Occitània, la seva música, les danses, la llengua...

Ara obrim una nova etapa amb una nova formació ja que entra amb nosaltres en Pol Aumedes (acordió diatònic i veu) (http://polaumedes.wordpress.com/) per donar continuïtat a tot el que fins ara oferíem amb Mirabèl (el Ball folk occità, el Taller de danses occitanes i l'Itinerari Musical per Occitània) a més a més de tots els nous projectes que puguin sortir. Des de Mirabèl estem molt contents de la seva arribada i de saber que podrem donar continuïtat al grup!

I voleu un tastet de com sona el nou Mirabèl? Engeguem amb força i us presentem el primer vídeo-clip musical de Mirabèl amb el tema "L'aiga de ròsa" per presentar la nova formació. 

El vídeo-clip, que ha estat rodat i realitzat per en Jordi Ràfols (del Jan Petit) i en Toni Forteza, enregistrat i masteritzat a Mosaic Sonor, i mesclat a Temps Record, s'ha presentat en el concurs Llanterna Digital i el podeu veure si accediu a la pàgina web del concurs:

(baixeu a baix de tot, a la categoria obèrta - modalitat Estivada i el podreu veure!)


Us tindrem informats del resultat del concurs així com dels propers concerts i balls amb Mirabèl que esperem poder oferir-vos ben aviat!







dijous, 29 de novembre del 2012

Entrevista a Meddia Aranés de Catalunya Ràdio

El dissabte dia 24 de novembre, mentre estàvem a Getxo, van passar pel programa Meddia Aranés de Catalunya Ràdio un programa on entrevisten en Rafèu com a "'ànima" de Mirabèl (m'encanta!)  i també a la Pascale Rescaud com a representant de l'associació i grup musical de l'Arièja, Revelhet.


23,24 i 25 /11/12 Viatge a Getxo

Ens trobem divendres per anar-hi ben d'hora i aprofitar que no coneixem gaire Euskal Herria, (menys l'Ermes, que treballa i no vindrà fins tard).
Ens acullen la Naiara i el Xabi que es dediquen a dur-nos en safata per tot arreu i a procurar que en cap moment ens falti de res (i tampoc en deixen pagar absolutament res de res!).
De la recollida a l'aeroport anem al Guggenheim i després cap a Getxo a dinar on coneixem al Joseba, també mestre de trikitixa i de pandero (n'està ple, en surten per totes bandes!).
Ens deixen en un fantàstic hotel davant del mar (i veiem pel camí uns casalots que son brutals!) per a poder descansar i fer la migdiada (en fi...)

Al vespre cap al Port vell (la Mariona ens ve a veure) i conença el peregrinatge de bar en bar fins arribar al Txoco. Arriba l'Ermes tard i amb la maleta perduda (els de vueling li han muntat un pollastre amb històries d'overbooking) i flipem menjant carn de cèrvol i veient com tothom canta. Passem la nit a toc de trikitixa, panderos i unes veus potents amb fandangos, arin-arins... i rantxeres mexicanes i Sabina a les trikis i panderos!! Espectacular!


L'endemà és el dia del concert. Ens trobem prou d'hora per dinar, conèixer el lloc on tocarem (l'escola de música de Getxo amb un auditori preciós) i poder assajar i fer les proves de so.


Tenim temps per descansar, fer un tomb i visitar el "puente colgante", posar els peus a Portugalete i saber com presentar el concert en euskera.


El concert passa molt bé. Som els segons. Tenim vint minuts per gurp i nosaltres hem retallat i cronometrat el nostre repertori. Una mica de nervis damunt l'escenari però tot ha anat molt bé. Han passat per l'escenari: Ruben Isasi en primer lloc, i després de nosaltres els germans Agurtzane eta Jon Elustondo, Javier i José Manuel Tejedor, i Tapeia eta Leturia


Passat el concert, la festa continua en el bar Glass on hi ha una trikisession. Molt de jovent i moltes ganes de tocar, però no hi ha una transició calmada. L'estona de compartir dura, però poquet, el jovent es va imposant i els gats vells es retiren aviat. La festa resisteix i perdura mentra el bar s'omple de la seva clientela habitual i poc a poc la session es va dissolent amb cubates i música punxada.

L'endemà tenim temps de fer una passejada amb la Naiara i el Jabi per la costa, veient el mar i arribant fins a Bermeo a on dinem i fem el cafè. Després ja és temps d'anar cap a l'aeroport pels qui tornem, i de seguir el viatge pels que continuen. I de gastar la bateria del mòbil per saber com va el recompte de vots.

dimarts, 13 de novembre del 2012

10-11-12 Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners

Hem anat a Santa Coloma de Farners, que hi feien la 31ena Festa de la Ratafia. Aquest any hi duien com a cultura convidada Occitània. Per això el Ratafiarium (l'espai de sota de la porxada de la plaça) està decorat i dedicat a Occitània. A una punta l'escenari i a l'altre la barra del Jan Petit, l'estanquet occità del Jordi i la Maria que normalment està a Gràcia, a Barcelona, però que des de ja feia uns dies s'havien desplaçat per a l'ocasió.
L'Ermes em va venir a recollir a la porta de casa amb el seu cotxe, que jo amb el peu enlaire poc em puc moure. Vam anar a Volpelleres a buscar a un Rafèu un altre cop adormit i cap a Santa Coloma. Després del 152 que ens va dir l'urbano i de perdre'ns una mica, aconseguim colar-nos fins a la plaça. Trobem en Marc i anem cap a dinar. 

Just el temps per anar després cap a muntar i fer una mica de proves de so amb en Pepe, que ens comenta com aquest matí han pispat un bon baix elèctric del grup de jazz que hi ha tocat, i que a mig concert nostre marxarà que ell ha de tocar just al costat. Sort en tenim de les seves habilitats per aconseguir fer sonar l'acordió del Rafèu gràcies a la pila d'un ambientador de WC que ha trobat escapant-se no sabem per on!

Jo m'instal·lo amb les meves cadires, els coixins de ma germana i la manta al peu. Gràcies a la publicitat internàutica tenim alguns mirafans per engegar el taller de danses. Però hi ha més gent passant i mirant que no pas que s'hi quedin.

Entre el taller de danses i el ball folk deixen temps per a una xerrada sobre com fer una bona ratafia (el públic prenent nota i nosaltres fent una bona crêpe). 
Seguim amb el ball folk, amb poqueta gent ballant, però molts passant i passejant. Acabem el ball amb tanta gent a l'escenari com a la pista de ball. Però ha estat molt bé!



 En Jan Petit ens dóna sopar i pa, el Ferran i la Clara em porten un formatge, la Rebeca se'n va després d'una lliçó de caiguda d'ulls i d'indecisió per a tornar a entrar a la carpa, l'Ermes va en busca d'una ratafia per ell i una per l'Eloi (que ja fa temps que no pot ser fan nostre...), entaforem els rebuts a algú que ens diu que és de l'ajuntament i tornem cap a casa. L'Emes i jo, encara prou motivats per anar a les Dansetes de Sabadell, així jo aprofito el meu dia de gamberro per ser dimoni fins tard. No li digueu res al meu metge!


dimarts, 6 de novembre del 2012

2-11-12 Plaça del Rei

És el pont de Tot Sants, però també és el primer divendres sense pluja després d'haver-ne tingut tres de seguits ben xops. 
També són vacances al país veí i això ha fet que tinguéssim a la Sylvie i a la Veronica  per aquí (elles són de Pau, del grup de Las Espartenhas) i han vingut com a músics convidades.


El primer que arriba a la plaça és l'Ermes. Jo i les dues noies bearneses arribem un pèl tard ja que elles m'han portat a conèixer una botiga de fruits secs espectacular de Barcelona on es pot comprar a granel i a bon preus. I això ens ha entretingut una mica, ja que la Sylvie ha hagut de fer molta cua (la Vero i jo hem aprofitat per tocar una mica al carrer). Després ha arribat en Rafèu despentinat per culpa del Bicing (i  des d'aleshores es posa gomina presumida i jo vaig amb crosses que així no em despentino).

Ajudem a muntar escenari, fem les proves de so, decidim repertori i com organitzar el concert a cinc. Demanem sopar en aquell lloc tant bo de la plaça Sant Jaume (i això que l'Ermes em dóna un cop de mà a insinuar-me al Marcel Marimon que ens fa de tècnic de so desprevingut de que érem tanta colla).

La Bet i la Coral fan un taller de Borrèies fantàstic. La plaça es va omplint. Fins i tot hi ha unes dones de Pau que estaven també per Barcelona i conegudes de la Sylvie i la Veronica. El concert va ràpid per por de no podrer-ho fer tot. Les noies ens fan una part del seu repertori i acabem cojuntament fent, entre d'altres, un Qüand jo èri filha a maridèr espectacular. A mig concert conec a un blega a punt d'agafar l'avió de tornada que em comenta que toca el pifre i que té pilot d'informació.



Acabem fent un "after" ( i sí, i com ho carai ho diem això en català? Els occitans tampoc ho tenen resolt amb això del bou...), en el qual jo m'aparto un moment per a fer un blues trist amb en Yebeh sobre las comidas fallecidas que m'agraeix amb unes carícies que no per ser canines deixaven de ser carinyoses i agraïdes. M'encanta!

Cap a fer un beure, i ben coix cap a buscar el bus de nit, que ja m'atrapareu!

dimarts, 9 d’octubre del 2012

6-10-12 BallaBisaura

Anem cap al Lluçanès. A Sora. El poble és petit, l'església és a dalt, però és just a baixa, a l'entrada on hi ha la plaça, el bar, el restaurant i una mica més amunt l'ajuntament.
Però hi ha un Sora més avall, amb polígon industrial que enreda a en Rafèu i fa que no ens trobem.
Aprofitem per fer benzina, per sentir com diuen que aquesta tarda vindrà un grup a fer música occitana, i mentre esperem, fem cas omís del cartell de "tancat" del bar.
Va arribant gent, amics i companys que per sorpresa van venint i fem una bona colla.
Comencem amb horari relaxat amb el taller de danses, amb sorpresa inclosa de com es balla la borrèia de "Tan que t'aimavi..."


Després del taller queden 4 horetes fins al ball. Però tenim a tota la colla i l'estona passa de manera molt agradable i tranquil·la. Va fent fred, es fa fosc, no hi ha pel·li per veure, ens anem tapant, sopem (entrepans duts de casa, el pa amb tomàquet del restaurant, embotits, mel i mató que resulta ser un gelat...). Amb en Laude ens aixequem i fem una correguda per escalfar motors i perdre el fred.


Engeguem el ball. La sala és un encant, un antic paller, i les noies del BallaBisaura son estupendes. L'ambient és molt bo i receptiu i hi ha moments deliciosos en aquest ball. I em dic que bé, aquests moments paguen que Mirabèl estiguem encara aquí i que ha valgut la pena ser una mica tossut.


El ball acaba, la gent torna. Ens quedem a recollir una mica i parlem de com n'està de fotuda la cosa. No hi ha diners, tot costa molt, burocràcia i despatxos que no tenen ni idea de la realitat del país i de la importància de que hi hagi activitat cultural com la que ofereixen la gent del BallaBisaura fora de la capital i les grans ciutats. Una pena. Però seguirem tossuts, que per ara està vist que pot compensar.
Tornem a casa i ens diem que amb la conya, hem estat ben bé unes dotze hores fora.


(Les fotografies de www.osona.com les ha fet en Joan Parera, que com veieu, son xulíssimes! Moltes gràcies Joan!)

diumenge, 30 de setembre del 2012

Itinerari Musical per Occitània a la Biblioteca de Taradell. 28-9-12

Malgrat que per part nostra va ser un bon embolic de dates i vam fer anar de corcoll a l'organització de la planificació de les activitats culturals de la Biblioteca de Taradell, finalment vam poder anar el passat divendres dia 28 de setembre a explicar què és Occitània amb el nostre Itienrari Musical per Occitània.


El nostre espectacle formava part d'un cicle d'activitats que s'emmarcaven dins d'un intercanvi entre la Biblioteca de Taradell i la Biblioteca de Sant Romieg de Provença.

Vam tenir molt bona acollida, un públic molt atent i agraït, amb bones sorpreses i descobertes, fins i tot amb nervis per les prestacions acordeonístiques. Tot va anar tan bé que si ens descuidem, fins i tot eixamplem Occitània des de Brussel·les fins a la Vall d'Aran...


Molt contents de que la Laura ens porti nous fans, vam anar a sopar plegats unes braves i uns "montaditos" que no sabíem quin seria el que posaria punt i final.

dimarts, 4 de setembre del 2012

Itinerari Musical per Occitània. Ateneu Popular de les Corts. 20-7-12

Aquest està essent un estiu que portem l'Itinerari Musical per Occitània força amunt i avall.

Aquest cop ha estat per una jornada occitana que han realitzat des de l'Ateneu Popular de les Corts (que no pas del Clot, que una mica més i els embolico a tots i anem allà a buscar l'escenari!). Una jornada que portava per títol "La Vergonha", un títol molt dur que sintetitza i explica molt bé les causes de l'estat actual de la cultura occitana.


Arribem a mitja tarda, i poc a poc van arribant la gent del casal. Ens apoderem del tros de carrer de davant de l'Ateneu i tot es va posant en marxa: improvisem un escenari amb una carpa, es comença a preparar el pica-pica de productes occitans, fem anar el Joan mil vegades al Centre Cívic per aconseguir-nos micros i material per veure com carai sonoritzem el nostre espectacle, en Farri va repassant el seu guió...

I la gent va arribant. En Farri fa una xerrada molt amena però precisa de l'estat d'Occitània, tastem els productes occitans que ens han preparat i amb Mirabèl expliquem amb música què és occitània (encara que jo em salta força el guió...).

I fins i tot fem un petit after amb una mica de ballaruca.

Agraïm molt l'empenta, l'energia i el bon rotllo de tota la gent de l'Ateneu per dedicar una jornada tant xula!




dimarts, 19 de juny del 2012

Itinerari Musical per Occitània. Centro Aragonés. 8-6-12

Amb prou feiens recuperats del ball folk de Girona a la QRambla del dia anterior, ja ens estàvem preparant per l'Itinerari.

Tot plegat es feia per una jornada sobre les llengües minoritàries. En primer lloc hi va haver cap al vespre una xerrada on diferents ponents parlaven sobre l'aragonès, l'occità, el sard, el bretó, el gal·lès...
La xerrada va ser a l'espai Alumni de la UB, i seguidament ens vam desplaçar al Centro Aragonés de Barcelona on la cosa seguia amb un sopar, que també era sopar de cloenda pels alumnes d'aragonès del centre.

I després del sopar (ja ben entrada la mitja-nit!) vam encendre els llums d'aquell escenari per fer el nostre Itinerari. Crec que era de les primeres vegades que ho feiem en un escenari amb cortines que fins i tot tenia un piano de cua que vam haver d'arraconar. 

Cal dir que vam tenir un públic molt fàcil ja que la seva sensibilitat per les llengües minoritàries va fer que s'entreguessin molt i apreciessin molt el nostre espectacle malgrat les altes hores que la nit avançava.

Al final encara vam fer una mica de ball i tot!

Una molt bona experiència en aquest monumental edifici que és el Centro Aragonés de Barcelona, i una ocasió molt entranyable per a conèixer nous companys amb la mateixa causa i treball. 


dilluns, 11 de juny del 2012

Ball folk al QRambla. 7 de juny de 2012



Una altre com hem tornat a l'agradable ambient del QRambla de Girona. Tot i que potser una mica fora de lloc (uns per un viatge somnolent en tren i l'altre per venir espitós de la feina sortint a tota pressa per fer tots els kilòmetres al límit de la velocitat permès per arribar amb només alguns minuts de retard...) ens va costar recordar que som grup de música occitana i ajustar els tempos adequats.
Amb pocs balladors a l'inici, però entregats al màxim, vam anar fent tot el nostre repertori de ball folk occità (bé, tot no, que encara busquem algú que vulgui portar el branle!) i arreplegant cada cop més balladors (alguns vinguts de ben lluny... i entre setmana! brutal, Quim!), que van fer bona prova de resistència en el rondèu final. 
Després vam tenir temps de fer un beure (i un bon entrepà per qui no havia sopat!) i de fer una passejada involuntària per Girona intentant recordar on carai estava estacionat el cotxe ...
La tornada tampoc va ser del tot com l'havíem previst ja que, tot valents, ens vam dirigir convençuts al peatge per fer un "novullpagar" però se'ns va desmuntar tot quan vam veure que en aquelles hores no hi havia cap operari de caixa manual a qui dirigir-nos i tot estava governat per màquines amb qui no podies discutir gaire. Així que trinco-trinco... Un proper cop serà!



dimecres, 11 de gener del 2012

Ball folk al Treure Ball de Terrassa. 8 de gener de 2012



Comencem bé l'any! Amb molt de fred (que a Terrassa en fa més que a Sabadell i Barcelona!) però amb moltes ganes de ballar.
Va fer una tarda molt serena, amb aquella llum de quan s'acaba la tarda que donava un color especial al Parc de Sant Jordi i a la masia, mentre a cops d'escombra netejaven la pista de ball.

No hi va faltar el taller de danses que van fer la gent del Treure Ball, el pastís amb un original cartell i el te d'acollida ni tampoc gent, amics i coneguts vinguts per a l'ocasió (fins i tot els de les danses d'Olesa van fer cap a Terrassa!).
L'única pega és que ballavem el darrer dia de vacances de Nadal i que l'espagueteria segueix tancada els diumenges...

dimarts, 6 de desembre del 2011

Ball folk de cloenda del 1r Furafolk. Casal Popular la Fura de Solsona. 3 de desembre de 2011



Fem ball folk. Hem sopat molt bé, les corquetes han volat tot i cremant.
La Fura s'ompla però els solsonins no ballen massa. Faran un taller. Ballen sobretot manresans, alguns d'ells vinguts de Puig-reig, a part dels seguidors més fidels tornats de glosada.

Cares conegudes, algunes de fa massa temps, altres molt recents (què fas tu aquí si ahir estaves al cangrejo?!) i qui et diu tu toques en un altre grup que fent memòria anem a plaça d'Osca i jo tant perdut com aleshores.

L'entrant és estrany, malpensa i l'encertes. Ballen bulla a temps de borrèia i fa divertit. Et llenço la pandereta enfundada i rebo una abraçada que no endevino però és tant encertada!

Tenim coses pendents. Ens devem diners. Anirem cap al caixer i ens ho apuntarem, que hem après coses bones i acabarem tots fatal, ofegats per voler controlar aquesta rutina del dia a dia. Riem.

Fa fred a Solsona.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Concert a la Sala Underground de Barcelona. 10 de setembre de 2011


Sens dubte un dels concerts en el lloc més curiosos que hem fet fins ara. Ha estat en un pub de Barcelona, ben fosc i negre, de sostre baix amb una barra de bar amb llum negra. 
Va ser per iniciativa de Malva de Runa que es va muntar aquesta Nit de Folk en aquesta Sala Underground. 
De camí dels Mirabèl·lus de Sabadell cap a Barcelona ens vam trobar de casualitat a la Mireia que es va afegir espontaniament a fer-nos de fotògrafa del moment previ del concert.
Un cop a la Sala Undreground vam fer les proves de so, primer Mirabèl i després Malva de Runa. 
Vam anar plegats a sopar... i cap al concert! 

S'hi van barrejar els dos petits públics de cada grup que crec que tots van fer una bona redescoberta de la nova proposta. En el nostre cas va ser molt gratificant sentir la veu i expressivitat de la Claudia i les propostes de Malva de Runa (algunes d'elles ballables!) i que van comptar en alguns casos de la col·laboració d'en Rafèu a l'acordió.

I a mesura que tot anava acabant, poc a poc la sala s'anava omplint dels clients habituals d'un dissabte a la nit a l'Underground que arribaven alguns d'ells encuriosits per la música que havien pescat de casualitat de la fi del nostre concert.
I tot va tornar a la normalitat uderground mentre l'Ermes i jo perdíem trens i bus de nits.





dissabte, 15 d’octubre del 2011

Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. 3 de setembre de 2011


A Olesa de Montserrat fan una festa molt interessant que és la Festa dels Miquelets, una festa que procura fer en la mesura del possible una reproducció de la vida festiva del poble en el segle XVIII. Ells ho expliquen així en el seu bloc http://festadelsmiquelets.blogspot.com

La Festa dels Miquelets és una festa de recreació històrica creada a redós del Memorial 158, espai que Olesa de Montserrat ha dedicat en record als 158 soldats austriacistes originaris d’Alemanya, Àustria, Suïssa, Portugal, Flandes, Holanda i Catalunya morts a Olesa de Montserrat entre 1706 i 1714, en el transcurs de la Guerra de Successió. Aquest projecte va rebre l'any 2008 el suport de l’Ajuntament d’Olesa i del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. 

L'estudi en el que es fonamenta el Memorial 158, iniciat l'any 2007 per l'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat (APOM), ha sigut publicat per l'Ajuntament d'Olesa d e Montserrat dins d'una nova col·lecció creada per l'Ajuntament i l'APOM que té per finalitat la publicació de monografies de temàtica històrica i cultural, realitzades a partir de la recerca directa a les fonts documentals relacionades amb Olesa de Montserrat i el seu entorn: Quaderns d'Olesa.

La Festa dels Miquelets vol ser un homenatge als 158 morts austriacistes, als Consells de Guerra celebrats a la vila d'Olesa de Montserrat durant l'any 1714 per l'Exèrcit Català d'Exterior comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, el Marquès del Poal, i als Miquelets d'Olesa. 

Nosaltres només vam poder veure el ball del grup precedent de Sa Cobla Mínima i vam poder degustar un deliciós sopar que va consistir bàsicament en un porc que el van tenir tota la tarda rostint-se al foc de llenya a la plaça del poble, com segurament es deuria fer a l'època. Ens el van servir en uns plats de fang fets per a l'ocasió i que ens vam poder endur a casa.
Després del sopar vam fer el nostre ball folk occità i vam tancar la jornada del dissabte.


dijous, 6 d’octubre del 2011

Cap de setmana Occitano-càter - 23 de juliol de 2011



Diuen que a Sant Llorenç de Morunys son piteus, i que això els hi ve d'unes fortes immigracions que van tenir dels aleshores occitans del peitau. L'arquitectura, el poble... si és com és, és degut en bona part a la manera de fer dels nouvinguts d'aquell temps. Fins i tot els aprengueren a fer el drap piteu, un drap que tingué moltes funcionalitats i que s'exportà arreu. En podeu trobar més informació en el següent enllaç: http://valldelord.com/drap%20piteu.htm

Per recordar aquests orígens, s'ha organitzat un cap de setmana occitano-càter amb tot d'activitats i conferències. Amb Mirabèl vam anar-hi per fer el nostre taller de danses occitanes i també el nostre ball folk occità.

Entre el públic hi havia una bona part del sector occitanòfil que es retroba per a l'ocasió (amb veu del contestador de movistar que sap recitar totes les parades de Renfe inclosa), fans incondicionals que esperen l'aiga de ròsa, el jovent autòtcon del poble i alguna troballa casual i sorprenent (mira, aquests fan com el que vosaltres feu a les dansetes de Sabadell!). El concert va acabar a peu plà a la plaça allargant la festa amb el violí del Farri i cantant i ballant.









dijous, 15 de setembre del 2011

Folk a l'estiu. 14 de juliol de 2011

Escampillem i un munt d'entitats més organitzen el Folk a l'estiu de Girona. Cursos de dansa tradicional i concerts a la nit per posar en pràctica tot allò après.
Tot i que les danses occitanes crec que s'havien fet dies abans i que aquella mateixa tarda va haver-hi una molt bona sessió de ball irlandès, per aquella nit de 14 de juliol hi havia ball folk occità als jardins dels alemanys amb Mirabèl. I no cal dir que el concert va anar molt bé i amb molts bons balladors! El lloc va ser entranyable!
No va faltar un bon sopar a la creperia bretona amb acompanyants sorpresa (i el bon descobriment de la crêpe de caramel amb mantega salada, brutal!) ni el got que vam anar a fer al final de la jornada.
En tot cas va ser una bona experiència això de fer un ball folk dedicat a occitània quan sabíem que a l'altre costat de la fronetera el cel estaria ple de focs d'artifici per celebrar la Fête Nationale. Coincidències divertides.

dijous, 8 de setembre del 2011

Total Festum. Vias. 25 de juny de 2011






Recordeu el concert que vam fer al CAT el passat febrer? Doncs allí vam conèixer a en Jean Michel Lubach, un dels músics que acompanyaven al cantant Patric i que tocava el pifre. A partir d'aquí va sorgir la proposta de participar a la festa de Vias. Aquí en va una crònica:

Festival Total Festum

És el primer cop que a Vias es fa un festival d'aquestes característiques. És sobretot gràcies a Jean-Michel Lubach que s'ha presentat el projecte de la trobada d'animals totemics a Vias i que la regió l'ha acceptat dins del festival Totem Festum. Per tant no saben si hi haurà una propera ocasió per a fer aquesta trobada ni tampoc si serà a Vias.

El festival ha consistit en reunir uns quants animals totemics de la regió i assignar a cada animal un grup de músics que els acompanyessin per a la seva dansa, ja que cada un d'aquests animals té una dansa i una música que els acompanya. Pel que sembla, no tots els animals disposen d'un grup de músics estable que els acompanyi.

En aquesta ocasió, tots els grups de música vinguts per acompanyar els animals tenien en comú la presència del pifre. Si bé els animals eren de la regió i relativament propers a Vias, els grups de músics tenien procedències ben variades i fins i tot llunyanes (Bèlgica, Suïssa, Catalunya i Occitània, incloent les Valadas Italianas).

Els animals

També els anomenen Totems. Al museu del Biterrois n'han fet una exposició i l'han titulat: "Totems d'Oc" i han fet un catàleg amb tots els totems de la regió de l'Hérault.

Els animals són unes construccions sovint força amples i no gaire altes (en comparació als nostres gegants) i que per fer-les caminar normalment cal un grup relativament nombrós de gent sota la béstia (entre 4 i 12 persones segons l'animal, aproximadament). En la majoria dels casos l'estrucutra compta amb unes rodes per arrossegarmdes de dins l'animal. En molts dels casos tenen un cos molt ample i un cap petit a vegades articulat i amb una boca que poden obrir i tancar fent un soroll percutiu que acompanya la música. Però no tots són així i es pot trobar una gran varietat de formes (des d'una minoria de fantasiosos dracs fins a una majoria d'animals més ordinaris i comuns: ases, bous, tortugues, cargols, cérvols, porcs, llops, i sobretot poltres.

Sovint els animals van guarnits amb flors de paper, amb banderes franceses o amb l'escut de la població d'on són originaris. Aquesta ornamentació tant pot ser molt sòbria com molt recarregada.

A part de la colla que es fica a dins per fer avançar i fer ballar l'animal, hi ha els músics (una sola caixa pot bastar) i a vegades un grup de persones vestides o disfressades per acompanyar l'animal i que dansen al voltant de l'animal, al seu costat, o amb ell. També sol haver-hi una persona amb un bastó (o a vegades amb altres elements, com per exemple un fuet) que es posa davant de l'animal i dóna les indicacions Pertinents per fer avançar la bèstia o fer-la ballar.

Alguns animals presenten algunes característiques especials que el fan divertit. Un element molt utilitzat és la boca articulada i el cap també articulat que fa que, amb un sistema de cordes i politges, puguin fer percutir la boca amb un so fort i sec que acompanya el ritme de la dansa. Però també hi ha l'animal que allarga el coll, el que pot empassar-se persones, o el dracnque treu aigua pel nas.

A vegades els animals van en família, com l'Ase de Bessan que hi ha un ase gran i un de més petit que és portat pels adolescents del poble. O el Polin de Vias, que són tres poltres.

Les danses consisteixen en moure l'animal seguint la música que l'acompanya i arribar a un moment culminant on s'aixeca l'animal fent mostra d'un control de força i equilibri on fins i tot a vegades se li fa fer la vertical a l'animal.

Aquesta tradició dels animals sembla ser força antiga. Un dels animals més antics i que sembla que ha inspirat els altres i que ara és declarat com a patrimoni oral i immaterial mundial de la humanitat per la UNESCO és el Polin de Pézenas, que sembla que existeix des de l'any 1226.

Els animals que han participat a la trobada de Vias han estat els següents:

. L'ase de Bessan
. Lo biou de Meze
. Lo cervi de Servian
. Lo caval marin d'Agde
. Lo porcel de Poussan
. Lo drac de La Salvetat sur Agout
. Lo lop de Loupian
. Lo polin de Vias
. La cabreta de Montagnac
. L'Eiriçon « lo Romegaïre » de Roujan,
. lo Buou de Portiragnes
. lo Polin de Montblanc
. l’Hirondelle de Villeneuve-les-Béziers
. lo Chivalet de Florensac


Podeu veure més fotografies en el següent enllaç:



que ha estat gentilesa d'en Jacques Amagat, realitzador de la pel·lícula del Total Festum. El seu bloc és:

dimecres, 31 d’agost del 2011

Sèm e serem. 28 de maig de 2011



Aquest va ser un concert molt important per a nosaltres ja que va ser la primera vegada en la nostra història que sortíem de la nostra Catalunya per anar a Occitània i fer el nostre ball folk occità! I no a qualsevol lloc sinó a Tolosa de Llenguadoc, la capital.
Tot això va ser dins del marc de la clausura del Festival Sèm e serem, un festival de germanor entre artistes catalans i occitans, entre els escenaris de Tolosa i de Barcelona. I així acabava: amb uns vinguts de Catalunya que fan música occitana.
El ball va ser a mitja tarda a la Plaça de la Daurada, i comptava amb força públic encuriosit que s'ho mirava de lluny, uns pocs però valents balladors, i algunes troballes sorprenents (i tu, què hi fas a Tolosa?).
Finalment el nostre ball folk no va ser més que un esdeveniment més que va quedar una mica difós enmmig de tots els que ofereix aquesta ciutat hiperactiva: una trobada de corals, una acampada i assemblea d'indignats a la Plaça del Capitoli, l'Orfeó Català que feia un cap de setmana de concerts, el brindis dels 50 anys d'Amnistia Internacional, el partit del Barça, espectacles i sofàs fora la Plaça del Capitoli dins d'una mena de programació de "treu la teva cadira de casa", el cap de setmana de les Llengües...
I la màgia que té passar el diumenge el matí al mercat de Sant Aubin.


divendres, 15 de juliol del 2011

1 de maig de 2011 a l'Estartit




El dia 1 de maig es van fer tot d'activitats a l'Estartit dins del programa de les Trobades de Músiques del Mediterrani, que enguany estaven dedicades a Occitània. Davant d'una plaça de l'Església molt ben decorada vam fer el nostre espectacle de l'Itinerari Musical per Occitània. Era a l'aire lliure i tot i que era cap a la tarda, hi havia encara molta llum de dia que no deixava que les imatges projectades es veiessin amb prou nitidesa, malgrat una carpa negra que s'hi va instal·lar per aconseguir una mica de foscor.
Tot i així l'espectacle va anar molt bé i la plaça es va omplir de públic i de turistes curiosos.
No només vam tenir temps a l'arribar de dinar tranquil·lament en el mateix bar -restaurant on vam trobar els tècnics, sinó que també després de l'espectacle vam poder fer una passejadeta per l'Estartit per veure els seus carrers, el mar, i conèixer una mica la peculiar història de la torre del rellotge.





dilluns, 20 de juny del 2011

10-A Barcelona decideix!



En Pere Romaní va saber mobilitzar a una bona colla de músics per omplir el barri de Fort Pienc de músics per a la consulta popular que es va fer el dia 10 d'abril. L'obejctiu era molt clar: que la gent sortís al carrer per aconseguir el màxim de participació ciutadana en un un acte de consulta popular com aquest, que tanta falta li fa a la nostra democràcia.
Amb Mirabèl vam estar la tarda del 10-A tocant en dos punts. Va ser emocionant veure la quantitat de gent implicada en la organització, i el rigor que s'hi respirava. I tot això dins d'un ambient festiu i de participació. A més a més cal tenir en compte que com a mitjans per a realitzar aquesta consulta només es comptava amb la col·laboració de la gent i dels voluntaris.
Tot un èxit!