Arribem progressivament al Palau Marc. Arribem esglaonadament i cada cop les maletes fan xiular el detector que hi ha a l'entrada per seguretat. I ens fan fer silenci de seguida! La dictada està en ple transcurs i cal silenci i concentració.
És una alegria veure tanta gent participant-hi. I el que encara és millor, que hi ha un bon grapat de jovent!
De seguida se'ns fan les 16h. El concert (que jo creia que seria ballada) no serà fins les 17h. Però el dictat ja és acabat i la gent surt al pati interior del palau per berenar una mica (hi ha una taula amb torrons i altres coses per picar).
Mentre, els correctors van corregint.
Esperem a que arribi l'Ermes i ens posem a fer ball al pati esperant a que es facin les 17h pel concert.
Mentre, els correctors van corregint.
Esperem a que arribi l'Ermes i ens posem a fer ball al pati esperant a que es facin les 17h pel concert.
La gent s'engresca i fem una bona ballada. Breu però bona.
Descansem uns instants i anem cap a dins de la sala per fer el concert. L'espai és petit però ens posem en un raconet. La gent està molt seriosa però provem de fer-los cantar amb alguns cants de resposta.
Descansem uns instants i anem cap a dins de la sala per fer el concert. L'espai és petit però ens posem en un raconet. La gent està molt seriosa però provem de fer-los cantar amb alguns cants de resposta.
El refredat i la tos em deixen bastant sense veu, però ho salvem.
Acabat el breu concert, és el moment d'anunciar els premiats. El primer premi de la categoria d'adults se l'endugué en Xavier Rebled, que també va assistir al curs de cançons de nadal en occità que vam fer des del CAOC, Mirabèl i La Violeta de Gràcia. Com sempre, els guanyadors surten ben carregats d'obsequis, principalment llibres.
De fet, tots els assistents vam sortir ben carregats.
Per cloure l'acte, vam cantar plegats l'himne d'Occitània, Se canta. En Manuel Zabala ens va entrevistar per l'Infòc.
