I hi tornem un altre any, ben contents de celebrar aquesta festa de la llengua occitana.
Ja és ben curiós això de fer un dictat! I aleshores és quan recordo les postals de la meva iaia Emília, catalanoparlant de tota la vida, però que la seva educació va ser en castellà i en francès. I em sorprenia molt, a mi, de ben petit, llegir a la meva àvia en castellà quan sempre ens havíem parlat en català. La ingenuïtat de la innocència no m'ho deixava entendre: però si parles català, com és que no el pots escriure? Amb la normalització lingüística érem ja tota una generació a on parlar, llegir i escriure en català anava tot junt.
I com està l'occità a Occitània? Doncs mira... anem fent dictats! Perquè l'Estat Francès es comporta encara a dia d'avui com aquella España en blanc i negre que en va fer de la meva àvia una dona amb estudis i cultura, però analfabeta de la seva pròpia llengua.
Per això una dictada. Una dictada que es fa simultàniament el mateix dia a més de 40 poblacions d'Occitània i d'arreu. I és motiu de festa, de celebració, de reivindicació. De que "aquí estem!".
I aquí estem els músics de Mirabèl! Estrentant nou cartell per anunciar l'esdeveniment tot recuperant una antiga foto de l'Ignasi.
Passem el control de seguretat. Intentem no fer soroll perquè la dictada està en el seu punt més emocionant. Hi ha nervis, hi ha certa tensió esportiva a l'aire.
I quan surten, a tots els participants els espera un pica-pica. Nosaltres toquem i proposem algunes danses. Mentre, els correctors van corregint.
Entrem a dins. És el moment de fer el nostre petit concert a l'interior de l'auditori.
I acte seguit anuncien els guanyadors. Tanmateix tothom n'és guanyador al final. Hi ha llibres i obsequis per a tothom. I la recompensa d'haver passat una bona tarda plegats.
En Pol marxa, crec que té bolo. Jo tinc un assaig, però em l'Ermes ens quedem a la porta i rebem una bona lliçó de literatura occitana.
Tots anem a tot gas, amb mil projectes. Però tot i que n'hem sentit a parlar, no sospitem encara que d'aquí un mes i mig estarem tots parats per un virus que silenciosament se'ns va acostant.
