Lloc: Espai agropecuari del Parc de Pompeu Fabra, de Cardedeu.
Hora: 17h
Entrada: de franc
12:00. Salutacion de la Secretaria de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalonha e del CAÒC. 15:00. Salutacion de l’IEO de Castras e lectura del tèxt causit.
18:00. Concèrt del grop Mirabèl Musica Occitana “Cançons e danças d’Occitània”. Emission en primièira de l’enregistrament.—
L'Emes i la Laura em vénen a buscar amb l'Arlet, la nova adquisició dels mirafans!!! Anem cap a Terrassa, a on ens espera en Pol, una mica herniat. El local encara no ha obert i anem a esmorzar una mica.
Seiem en una terrassa i just quan ens serveixen es produeix un petit moment de caos: cauen 4 gotes i tots plegats ens saturem, especialment el cambrer: salvem els instruments? O els entrepans? Millor tapar e cafè o obrir el toldo que potser ens protegirà a totes? Es nota que hem perdut la pràctica a anar als bars.
El bar dels amics obra. L'han remodelat i la pintura blanca fa que sembli molt més gran de com el recordava. Ens col·loquem a l'escenari, ben petit però preciós i acollidor.
L'acollida del públic és fantàstica. Ens alegra veure-hi cares conegudes. Les quatre gotes ja fa temps que han parat i el sol surt radiant.
No hem ballat, però hem gaudit molt explicant Occitània a través de les cançons.
Amb mascaretes, amb distàncies, però hem cantat!
L'Olga Miracle ens va fer un escalfament tècnic i vocal que ens va deixar ben preparats per començar a cantar.
Vam aprendre cançons noves, vam revisar cançons que ja havíem vist altres anys, i fins i tot vam cantar a veus!
Seguidament La Veu de Syrinx va oferir un petit recital de cançons tradicionals catalanes i occitanes, moltes elles de temàtica nadalenca.
Un espai obert, a l'aire lliure, amb una decoració acurada, càlida i acollidora per oferir un concert que va deixar una mica d'espai lliure i relativament apartat per si algú es volia moure.
Vam començar el concert a l'altra banda del jardí, al costat de la barbacoa que s'acabava d'encendre per escalfar el vespre que ja feia endevinar que seria fred.
El concert anava acompanyat d'un tast de vi i formatges. I d'una lluna plena que es va alçar de manera espectacular des de Pujals dels Pagesos just en el moment de la pausa (ni fet expressament!)
En acabat, amb els allotjats a l'habitació que ofereix l'allotjament rural de La Rectoria, la gent de la casa i els habitants de les dues autocaravanes vam fer un sopar compartit. Val a dir que els Mirabèl·lus vam atracar de valent el supermercat que vam trobar abans d'arribar a Pujals.
L'endemà vam aprofitar el matí i el bon temps. Després d'una visita i petita cantada a l'Església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers, vam fer una ruta a peu que ens va dur fins a la Plaça de l'1 d'octubre de Pavol de Revertit. Vam constatar que a Palol no hi ha manera de fer unes braves! Però sort que els acompanyants anaven ben equipats i vam fer un bon vermut.
Tornats a Pujals, ens hi esperava un bon dinar. I ja temps de tornar cap a casa.
Un cap de setmana genial, que pel temps de coronavirus ens el fa sentir com a realment excepcional.
Esperem reprendre el ritme ben aviat!
Quin desert que ha provocat aquest coronavirus!
Però per compensar la meva aportació personal com a professor de la Blai Net durant la Festa Major (confinada i per emissió de directes a les xarxes) de Sant Boi de Llobregat, Mirabèl va ser convidada a participar en el cicle de concerts Viu l'Estiu que organitza Cultura Sant Boi de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, juntament amb l'Escola Municipal de Música Blai Net de Sant Boi de Llobregat i Blai Folk, amb la col·laboració de Joventuts Musicals del Baix Llobregat.
En fi... ja veieu com van les coses en l'àmbit de la cultura... Però va ser una alegria immensa poder anunciar que faríem concert! És clar, concert! I no pas ballada, ja que està prohibidíssim ballar...
Vam tenir temps de poder assajar dins les sales de Can Castells. En Juanjo i el seu equip es van aplicar en col·locar les cadires mesurant amb exactitud els 2 metres mínim que havien de separar les cadires. Per sort el jardí de Can Castells és enorme i l'extensió de cadires va ser considerable.
Vam ser teloners dels tremendíssims Tritons que van fer un concert espectacular.
Val a dir que durant el concert les famílies van acabar agrupant les cadires per estar a prop i tota aquella col·locació tan acurada de seguida es va desfer...
Va ser l'ocasió per a que Blaikorus i Blai Folk m'oferissin un regal ben especial (i molt d'amor!).
En acabar el concert vam sortir afamats i vam caure en la trampa d'un cambrer que fent veure que no ens havia entès ens serveix el beure per dir-nos després que no era possible demanar menjar perquè la cuina al final sí que era tancada... Ens ho empassem tot a córrer-cuita i acabem als bancs de la rambla menjant el kebab més bo de tota la contrada.
