Finalment hem decidit sortir el mateix dia.
Ens trobem a l'estació de Cardedeu per des d'allí fer un sol cotxe amb els Mirabèl·lus i la Sandra i fer ruta cap al Nord.
A l'alçada de Tolosa ens parem a Balma per dinar les delícies que hem dut per compartir (amanida d'arròs, carn arrebossada, pa de gambes, pastissos, figues...) en el tros de gespa que sembla un pipi-can de l'aparcament de covoiturage que hi ha just davant del KFC, mentre esperem l'arribada de l'André (que se'ns ha perdut fent voltes direcció Carcassona) i que se'ns afegirà al cotxe també. Comencem a fer fotos pel #MapaÒc
Un cop el cotxe de l'André aparcat, anem tots cinc cap a Tula. Aconseguim arribar prou aviat. Trobem la Salle de l'Auzelou sense massa problema. Just davant hi ha l'estadi on hi ha la final del campionat infantil. Un cop dins la sala, ens rep el pare de l'Izel. Lo Barrut està fent proves i el tècnic de so ens rep de molt males maneres ja que ens diu que ens esperava a les 14h, que ells estaven allà des de les 9h del matí per a poder tenir-ho tot enllestit per a poder fer les nostres proves a les 14h, que allí no s'ha presentat ningú, que no hi ha excuses i que està molt empipat perquè ni ens hem presentat ni ens hem excusat. I nosaltres que crèiem haver arribat amb marge de temps! En fi...
No farem proves de so, les farem just abans de tocar. Però tenim uns camerinos que ho compensen tot! Sorprenents retroballes amb la Lucia Roulet (dels Roulet de Gric de Prat!), del Nicolas Peuch (company del grup folklòric d'en Rafèu i que se'n recordava que vam coincidir a la filibrejada ja fa temps!). Igual que en Joel Vallas. O retrobar-nos amb la Maude, o amb el mateix Izel, amb una samarreta de "Ara és l'hora" de l'ANC.
La mare de l'Izel ens acompanya al College Clemenceau, repetint-nos mil vegades les instruccions, de fer atenció a les corbes, equivocant-se de claus, de porta...i insinuant que nens i nenes dormirem separadets.
Arribem a la conclusió de Tula és com Sabadell i Briva com Terrassa.
Sopem plegats amb els plats de productes típics de la zona i mentre gaudim d'una conversa en occità del llemosí per part d'en Joel i d'en Nicolàs (que tots dos ens donen records d'en Rafèu).
Comença el concert. La sala està prou plena. Comencen uns estudiants fent uns esquetxos de teatre en occità del llemosí. Segueix una espectacular intervenció de Lo Barrut. Seguidament Anem Trio inicia el ball, tocant molt fi. I amb Mirabèl acabem la ballada. Proposem de manera excepcional unes quantes danses catalanes, en les quals la Sandra i l'André en fan una mica la mostra i li faig un embolic a la Sandra amb els passos de la sardana... Estrenem la sautièra que crec que funciona prou bé, tot i una d'elles ser la mateixa que han tocat Anem Trio. Acabem perquè el tècnic ens demana de fer ja la darrera cançó. Els balladors ja fa estona que han anat marxant i quedem pocs. Seguim baix de l'escenari per fer after. Se'ns afegeix de seguida en Thomas Doornenbal, d'Anem Trio, amb el clarinet. Acabem tots cantant l'estaca en català, i després en occità. I ens ofereixen cervesa i de nou un plat del sopar per recuperar energies. Entre tot plegat, se'ns han fet les tres de la matinada. Ens enduem una caixa amb plats d'embotits, crêpes i pastís de patata que han sobrat del sopar. Així dinarem demà.
Pel matí ens aixequem més d'hora que la tropa de Lo Barrut i tot! Fem passejada per Tula, anem a Briva per comprovar si seria com Terrassa, i seguim ja de camí cap al Sud.
Ens parem a dinar a Montfalcon del Carcin, a on per sorpresa, el senyor del bar ens indica que tenim un llac preciós si seguim el caminet avall, a menys de 100 metres. Dinem i improvisem una bona festa d'aniversari de la Sandra amb tota la decoració que en Pol ha preparat. I no parem de fer-nos fotos mentre unes dones pesquen davant del cartell de "prohibit pesacar" i la Sandra bufa espelmes damunt d'un pastís de patata. Tornem a fer el gelat i el cafè al bar. Els 10€ que es troba en Pol al lavabo ajuden a que estiguem tots convidats.
Abans de deixar l'André a Balma, convertim el cotxe en una festa d'aniversari. Baixem sense entretenir-nos massa. Arribem tots a casa i ens adonem que ens ho hem deixat tot en el cotxe d'en Pol: el sarró de l'Ermes, el domàs dels presos polítics, la cantimplora...
Ens cal descansar!
