Recordeu el concert que vam fer al CAT el passat febrer? Doncs allí vam conèixer a en Jean Michel Lubach, un dels músics que acompanyaven al cantant Patric i que tocava el pifre. A partir d'aquí va sorgir la proposta de participar a la festa de Vias. Aquí en va una crònica:
Festival Total Festum
És el primer cop que a Vias es fa un festival d'aquestes característiques. És sobretot gràcies a Jean-Michel Lubach que s'ha presentat el projecte de la trobada d'animals totemics a Vias i que la regió l'ha acceptat dins del festival Totem Festum. Per tant no saben si hi haurà una propera ocasió per a fer aquesta trobada ni tampoc si serà a Vias.
El festival ha consistit en reunir uns quants animals totemics de la regió i assignar a cada animal un grup de músics que els acompanyessin per a la seva dansa, ja que cada un d'aquests animals té una dansa i una música que els acompanya. Pel que sembla, no tots els animals disposen d'un grup de músics estable que els acompanyi.
En aquesta ocasió, tots els grups de música vinguts per acompanyar els animals tenien en comú la presència del pifre. Si bé els animals eren de la regió i relativament propers a Vias, els grups de músics tenien procedències ben variades i fins i tot llunyanes (Bèlgica, Suïssa, Catalunya i Occitània, incloent les Valadas Italianas).
Els animals 
També els anomenen Totems. Al museu del Biterrois n'han fet una exposició i l'han titulat: "Totems d'Oc" i han fet un catàleg amb tots els totems de la regió de l'Hérault.
Els animals són unes construccions sovint força amples i no gaire altes (en comparació als nostres gegants) i que per fer-les caminar normalment cal un grup relativament nombrós de gent sota la béstia (entre 4 i 12 persones segons l'animal, aproximadament). En la majoria dels casos l'estrucutra compta amb unes rodes per arrossegarmdes de dins l'animal. En molts dels casos tenen un cos molt ample i un cap petit a vegades articulat i amb una boca que poden obrir i tancar fent un soroll percutiu que acompanya la música. Però no tots són així i es pot trobar una gran varietat de formes (des d'una minoria de fantasiosos dracs fins a una majoria d'animals més ordinaris i comuns: ases, bous, tortugues, cargols, cérvols, porcs, llops, i sobretot poltres.
Sovint els animals van guarnits amb flors de paper, amb banderes franceses o amb l'escut de la població d'on són originaris. Aquesta ornamentació tant pot ser molt sòbria com molt recarregada.
A part de la colla que es fica a dins per fer avançar i fer ballar l'animal, hi ha els músics (una sola caixa pot bastar) i a vegades un grup de persones vestides o disfressades per acompanyar l'animal i que dansen al voltant de l'animal, al seu costat, o amb ell. També sol haver-hi una persona amb un bastó (o a vegades amb altres elements, com per exemple un fuet) que es posa davant de l'animal i dóna les indicacions Pertinents per fer avançar la bèstia o fer-la ballar.
Alguns animals presenten algunes característiques especials que el fan divertit. Un element molt utilitzat és la boca articulada i el cap també articulat que fa que, amb un sistema de cordes i politges, puguin fer percutir la boca amb un so fort i sec que acompanya el ritme de la dansa. Però també hi ha l'animal que allarga el coll, el que pot empassar-se persones, o el dracnque treu aigua pel nas.
A vegades els animals van en família, com l'Ase de Bessan que hi ha un ase gran i un de més petit que és portat pels adolescents del poble. O el Polin de Vias, que són tres poltres.
Les danses consisteixen en moure l'animal seguint la música que l'acompanya i arribar a un moment culminant on s'aixeca l'animal fent mostra d'un control de força i equilibri on fins i tot a vegades se li fa fer la vertical a l'animal.
Aquesta tradició dels animals sembla ser força antiga. Un dels animals més antics i que sembla que ha inspirat els altres i que ara és declarat com a patrimoni oral i immaterial mundial de la humanitat per la UNESCO és el Polin de Pézenas, que sembla que existeix des de l'any 1226.
Els animals que han participat a la trobada de Vias han estat els següents:
. L'ase de Bessan
. Lo biou de Meze
. Lo cervi de Servian
. Lo caval marin d'Agde
. Lo porcel de Poussan
. Lo drac de La Salvetat sur Agout
. Lo lop de Loupian
. Lo polin de Vias
. La cabreta de Montagnac
. L'Eiriçon « lo Romegaïre » de Roujan,
. lo Buou de Portiragnes
. lo Polin de Montblanc
. l’Hirondelle de Villeneuve-les-Béziers
. lo Chivalet de Florensac
