dimarts, 19 de juny del 2012

Itinerari Musical per Occitània. Centro Aragonés. 8-6-12

Amb prou feiens recuperats del ball folk de Girona a la QRambla del dia anterior, ja ens estàvem preparant per l'Itinerari.

Tot plegat es feia per una jornada sobre les llengües minoritàries. En primer lloc hi va haver cap al vespre una xerrada on diferents ponents parlaven sobre l'aragonès, l'occità, el sard, el bretó, el gal·lès...
La xerrada va ser a l'espai Alumni de la UB, i seguidament ens vam desplaçar al Centro Aragonés de Barcelona on la cosa seguia amb un sopar, que també era sopar de cloenda pels alumnes d'aragonès del centre.

I després del sopar (ja ben entrada la mitja-nit!) vam encendre els llums d'aquell escenari per fer el nostre Itinerari. Crec que era de les primeres vegades que ho feiem en un escenari amb cortines que fins i tot tenia un piano de cua que vam haver d'arraconar. 

Cal dir que vam tenir un públic molt fàcil ja que la seva sensibilitat per les llengües minoritàries va fer que s'entreguessin molt i apreciessin molt el nostre espectacle malgrat les altes hores que la nit avançava.

Al final encara vam fer una mica de ball i tot!

Una molt bona experiència en aquest monumental edifici que és el Centro Aragonés de Barcelona, i una ocasió molt entranyable per a conèixer nous companys amb la mateixa causa i treball. 


dilluns, 11 de juny del 2012

Ball folk al QRambla. 7 de juny de 2012



Una altre com hem tornat a l'agradable ambient del QRambla de Girona. Tot i que potser una mica fora de lloc (uns per un viatge somnolent en tren i l'altre per venir espitós de la feina sortint a tota pressa per fer tots els kilòmetres al límit de la velocitat permès per arribar amb només alguns minuts de retard...) ens va costar recordar que som grup de música occitana i ajustar els tempos adequats.
Amb pocs balladors a l'inici, però entregats al màxim, vam anar fent tot el nostre repertori de ball folk occità (bé, tot no, que encara busquem algú que vulgui portar el branle!) i arreplegant cada cop més balladors (alguns vinguts de ben lluny... i entre setmana! brutal, Quim!), que van fer bona prova de resistència en el rondèu final. 
Després vam tenir temps de fer un beure (i un bon entrepà per qui no havia sopat!) i de fer una passejada involuntària per Girona intentant recordar on carai estava estacionat el cotxe ...
La tornada tampoc va ser del tot com l'havíem previst ja que, tot valents, ens vam dirigir convençuts al peatge per fer un "novullpagar" però se'ns va desmuntar tot quan vam veure que en aquelles hores no hi havia cap operari de caixa manual a qui dirigir-nos i tot estava governat per màquines amb qui no podies discutir gaire. Així que trinco-trinco... Un proper cop serà!