6-10-12 BallaBisaura

Anem cap al Lluçanès. A Sora. El poble és petit, l'església és a dalt, però és just a baixa, a l'entrada on hi ha la plaça, el bar, el restaurant i una mica més amunt l'ajuntament.

Però hi ha un Sora més avall, amb polígon industrial que enreda a en Rafèu i fa que no ens trobem.

Aprofitem per fer benzina, per sentir com diuen que aquesta tarda vindrà un grup a fer música occitana, i mentre esperem, fem cas omís del cartell de "tancat" del bar.

Va arribant gent, amics i companys que per sorpresa van venint i fem una bona colla.

Comencem amb horari relaxat amb el taller de danses, amb sorpresa inclosa de com es balla la borrèia de "Tan que t'aimavi..."

Després del taller queden 4 horetes fins al ball. Però tenim a tota la colla i l'estona passa de manera molt agradable i tranquil·la. Va fent fred, es fa fosc, no hi ha pel·li per veure, ens anem tapant, sopem (entrepans duts de casa, el pa amb tomàquet del restaurant, embotits, mel i mató que resulta ser un gelat...). Amb en Laude ens aixequem i fem una correguda per escalfar motors i perdre el fred.

Engeguem el ball. La sala és un encant, un antic paller, i les noies del BallaBisaura son estupendes. L'ambient és molt bo i receptiu i hi ha moments deliciosos en aquest ball. I em dic que bé, aquests moments paguen que Mirabèl estiguem encara aquí i que ha valgut la pena ser una mica tossut.

El ball acaba, la gent torna. Ens quedem a recollir una mica i parlem de com n'està de fotuda la cosa. No hi ha diners, tot costa molt, burocràcia i despatxos que no tenen ni idea de la realitat del país i de la importància de que hi hagi activitat cultural com la que ofereixen la gent del BallaBisaura fora de la capital i les grans ciutats. Una pena. Però seguirem tossuts, que per ara està vist que pot compensar.

Tornem a casa i ens diem que amb la conya, hem estat ben bé unes dotze hores fora.

(Les fotografies de www.osona.com les ha fet en Joan Parera, que com veieu, son xulíssimes! Moltes gràcies Joan!)