Hem anat a Santa Coloma de Farners, que hi feien la 31ena Festa de la Ratafia. Aquest any hi duien com a cultura convidada Occitània. Per això el Ratafiarium (l'espai de sota de la porxada de la plaça) està decorat i dedicat a Occitània. A una punta l'escenari i a l'altre la barra del Jan Petit, l'estanquet occità del Jordi i la Maria que normalment està a Gràcia, a Barcelona, però que des de ja feia uns dies s'havien desplaçat per a l'ocasió.
L'Ermes em va venir a recollir a la porta de casa amb el seu cotxe, que jo amb el peu enlaire poc em puc moure. Vam anar a Volpelleres a buscar a un Rafèu un altre cop adormit i cap a Santa Coloma. Després del 152 que ens va dir l'urbano i de perdre'ns una mica, aconseguim colar-nos fins a la plaça. Trobem en Marc i anem cap a dinar.
Just el temps per anar després cap a muntar i fer una mica de proves de so amb en Pepe, que ens comenta com aquest matí han pispat un bon baix elèctric del grup de jazz que hi ha tocat, i que a mig concert nostre marxarà que ell ha de tocar just al costat. Sort en tenim de les seves habilitats per aconseguir fer sonar l'acordió del Rafèu gràcies a la pila d'un ambientador de WC que ha trobat escapant-se no sabem per on!
Jo m'instal·lo amb les meves cadires, els coixins de ma germana i la manta al peu. Gràcies a la publicitat internàutica tenim alguns mirafans per engegar el taller de danses. Però hi ha més gent passant i mirant que no pas que s'hi quedin.
Entre el taller de danses i el ball folk deixen temps per a una xerrada sobre com fer una bona ratafia (el públic prenent nota i nosaltres fent una bona crêpe).
Seguim amb el ball folk, amb poqueta gent ballant, però molts passant i passejant. Acabem el ball amb tanta gent a l'escenari com a la pista de ball. Però ha estat molt bé!
En Jan Petit ens dóna sopar i pa, el Ferran i la Clara em porten un formatge, la Rebeca se'n va després d'una lliçó de caiguda d'ulls i d'indecisió per a tornar a entrar a la carpa, l'Ermes va en busca d'una ratafia per ell i una per l'Eloi (que ja fa temps que no pot ser fan nostre...), entaforem els rebuts a algú que ens diu que és de l'ajuntament i tornem cap a casa. L'Emes i jo, encara prou motivats per anar a les Dansetes de Sabadell, així jo aprofito el meu dia de gamberro per ser dimoni fins tard. No li digueu res al meu metge!
En Jan Petit ens dóna sopar i pa, el Ferran i la Clara em porten un formatge, la Rebeca se'n va després d'una lliçó de caiguda d'ulls i d'indecisió per a tornar a entrar a la carpa, l'Ermes va en busca d'una ratafia per ell i una per l'Eloi (que ja fa temps que no pot ser fan nostre...), entaforem els rebuts a algú que ens diu que és de l'ajuntament i tornem cap a casa. L'Emes i jo, encara prou motivats per anar a les Dansetes de Sabadell, així jo aprofito el meu dia de gamberro per ser dimoni fins tard. No li digueu res al meu metge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada