dimarts, 6 de desembre del 2011

Ball folk de cloenda del 1r Furafolk. Casal Popular la Fura de Solsona. 3 de desembre de 2011



Fem ball folk. Hem sopat molt bé, les corquetes han volat tot i cremant.
La Fura s'ompla però els solsonins no ballen massa. Faran un taller. Ballen sobretot manresans, alguns d'ells vinguts de Puig-reig, a part dels seguidors més fidels tornats de glosada.

Cares conegudes, algunes de fa massa temps, altres molt recents (què fas tu aquí si ahir estaves al cangrejo?!) i qui et diu tu toques en un altre grup que fent memòria anem a plaça d'Osca i jo tant perdut com aleshores.

L'entrant és estrany, malpensa i l'encertes. Ballen bulla a temps de borrèia i fa divertit. Et llenço la pandereta enfundada i rebo una abraçada que no endevino però és tant encertada!

Tenim coses pendents. Ens devem diners. Anirem cap al caixer i ens ho apuntarem, que hem après coses bones i acabarem tots fatal, ofegats per voler controlar aquesta rutina del dia a dia. Riem.

Fa fred a Solsona.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Concert a la Sala Underground de Barcelona. 10 de setembre de 2011


Sens dubte un dels concerts en el lloc més curiosos que hem fet fins ara. Ha estat en un pub de Barcelona, ben fosc i negre, de sostre baix amb una barra de bar amb llum negra. 
Va ser per iniciativa de Malva de Runa que es va muntar aquesta Nit de Folk en aquesta Sala Underground. 
De camí dels Mirabèl·lus de Sabadell cap a Barcelona ens vam trobar de casualitat a la Mireia que es va afegir espontaniament a fer-nos de fotògrafa del moment previ del concert.
Un cop a la Sala Undreground vam fer les proves de so, primer Mirabèl i després Malva de Runa. 
Vam anar plegats a sopar... i cap al concert! 

S'hi van barrejar els dos petits públics de cada grup que crec que tots van fer una bona redescoberta de la nova proposta. En el nostre cas va ser molt gratificant sentir la veu i expressivitat de la Claudia i les propostes de Malva de Runa (algunes d'elles ballables!) i que van comptar en alguns casos de la col·laboració d'en Rafèu a l'acordió.

I a mesura que tot anava acabant, poc a poc la sala s'anava omplint dels clients habituals d'un dissabte a la nit a l'Underground que arribaven alguns d'ells encuriosits per la música que havien pescat de casualitat de la fi del nostre concert.
I tot va tornar a la normalitat uderground mentre l'Ermes i jo perdíem trens i bus de nits.





dissabte, 15 d’octubre del 2011

Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. 3 de setembre de 2011


A Olesa de Montserrat fan una festa molt interessant que és la Festa dels Miquelets, una festa que procura fer en la mesura del possible una reproducció de la vida festiva del poble en el segle XVIII. Ells ho expliquen així en el seu bloc http://festadelsmiquelets.blogspot.com

La Festa dels Miquelets és una festa de recreació històrica creada a redós del Memorial 158, espai que Olesa de Montserrat ha dedicat en record als 158 soldats austriacistes originaris d’Alemanya, Àustria, Suïssa, Portugal, Flandes, Holanda i Catalunya morts a Olesa de Montserrat entre 1706 i 1714, en el transcurs de la Guerra de Successió. Aquest projecte va rebre l'any 2008 el suport de l’Ajuntament d’Olesa i del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. 

L'estudi en el que es fonamenta el Memorial 158, iniciat l'any 2007 per l'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat (APOM), ha sigut publicat per l'Ajuntament d'Olesa d e Montserrat dins d'una nova col·lecció creada per l'Ajuntament i l'APOM que té per finalitat la publicació de monografies de temàtica històrica i cultural, realitzades a partir de la recerca directa a les fonts documentals relacionades amb Olesa de Montserrat i el seu entorn: Quaderns d'Olesa.

La Festa dels Miquelets vol ser un homenatge als 158 morts austriacistes, als Consells de Guerra celebrats a la vila d'Olesa de Montserrat durant l'any 1714 per l'Exèrcit Català d'Exterior comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, el Marquès del Poal, i als Miquelets d'Olesa. 

Nosaltres només vam poder veure el ball del grup precedent de Sa Cobla Mínima i vam poder degustar un deliciós sopar que va consistir bàsicament en un porc que el van tenir tota la tarda rostint-se al foc de llenya a la plaça del poble, com segurament es deuria fer a l'època. Ens el van servir en uns plats de fang fets per a l'ocasió i que ens vam poder endur a casa.
Després del sopar vam fer el nostre ball folk occità i vam tancar la jornada del dissabte.


dijous, 6 d’octubre del 2011

Cap de setmana Occitano-càter - 23 de juliol de 2011



Diuen que a Sant Llorenç de Morunys son piteus, i que això els hi ve d'unes fortes immigracions que van tenir dels aleshores occitans del peitau. L'arquitectura, el poble... si és com és, és degut en bona part a la manera de fer dels nouvinguts d'aquell temps. Fins i tot els aprengueren a fer el drap piteu, un drap que tingué moltes funcionalitats i que s'exportà arreu. En podeu trobar més informació en el següent enllaç: http://valldelord.com/drap%20piteu.htm

Per recordar aquests orígens, s'ha organitzat un cap de setmana occitano-càter amb tot d'activitats i conferències. Amb Mirabèl vam anar-hi per fer el nostre taller de danses occitanes i també el nostre ball folk occità.

Entre el públic hi havia una bona part del sector occitanòfil que es retroba per a l'ocasió (amb veu del contestador de movistar que sap recitar totes les parades de Renfe inclosa), fans incondicionals que esperen l'aiga de ròsa, el jovent autòtcon del poble i alguna troballa casual i sorprenent (mira, aquests fan com el que vosaltres feu a les dansetes de Sabadell!). El concert va acabar a peu plà a la plaça allargant la festa amb el violí del Farri i cantant i ballant.









dijous, 15 de setembre del 2011

Folk a l'estiu. 14 de juliol de 2011

Escampillem i un munt d'entitats més organitzen el Folk a l'estiu de Girona. Cursos de dansa tradicional i concerts a la nit per posar en pràctica tot allò après.
Tot i que les danses occitanes crec que s'havien fet dies abans i que aquella mateixa tarda va haver-hi una molt bona sessió de ball irlandès, per aquella nit de 14 de juliol hi havia ball folk occità als jardins dels alemanys amb Mirabèl. I no cal dir que el concert va anar molt bé i amb molts bons balladors! El lloc va ser entranyable!
No va faltar un bon sopar a la creperia bretona amb acompanyants sorpresa (i el bon descobriment de la crêpe de caramel amb mantega salada, brutal!) ni el got que vam anar a fer al final de la jornada.
En tot cas va ser una bona experiència això de fer un ball folk dedicat a occitània quan sabíem que a l'altre costat de la fronetera el cel estaria ple de focs d'artifici per celebrar la Fête Nationale. Coincidències divertides.

dijous, 8 de setembre del 2011

Total Festum. Vias. 25 de juny de 2011






Recordeu el concert que vam fer al CAT el passat febrer? Doncs allí vam conèixer a en Jean Michel Lubach, un dels músics que acompanyaven al cantant Patric i que tocava el pifre. A partir d'aquí va sorgir la proposta de participar a la festa de Vias. Aquí en va una crònica:

Festival Total Festum

És el primer cop que a Vias es fa un festival d'aquestes característiques. És sobretot gràcies a Jean-Michel Lubach que s'ha presentat el projecte de la trobada d'animals totemics a Vias i que la regió l'ha acceptat dins del festival Totem Festum. Per tant no saben si hi haurà una propera ocasió per a fer aquesta trobada ni tampoc si serà a Vias.

El festival ha consistit en reunir uns quants animals totemics de la regió i assignar a cada animal un grup de músics que els acompanyessin per a la seva dansa, ja que cada un d'aquests animals té una dansa i una música que els acompanya. Pel que sembla, no tots els animals disposen d'un grup de músics estable que els acompanyi.

En aquesta ocasió, tots els grups de música vinguts per acompanyar els animals tenien en comú la presència del pifre. Si bé els animals eren de la regió i relativament propers a Vias, els grups de músics tenien procedències ben variades i fins i tot llunyanes (Bèlgica, Suïssa, Catalunya i Occitània, incloent les Valadas Italianas).

Els animals

També els anomenen Totems. Al museu del Biterrois n'han fet una exposició i l'han titulat: "Totems d'Oc" i han fet un catàleg amb tots els totems de la regió de l'Hérault.

Els animals són unes construccions sovint força amples i no gaire altes (en comparació als nostres gegants) i que per fer-les caminar normalment cal un grup relativament nombrós de gent sota la béstia (entre 4 i 12 persones segons l'animal, aproximadament). En la majoria dels casos l'estrucutra compta amb unes rodes per arrossegarmdes de dins l'animal. En molts dels casos tenen un cos molt ample i un cap petit a vegades articulat i amb una boca que poden obrir i tancar fent un soroll percutiu que acompanya la música. Però no tots són així i es pot trobar una gran varietat de formes (des d'una minoria de fantasiosos dracs fins a una majoria d'animals més ordinaris i comuns: ases, bous, tortugues, cargols, cérvols, porcs, llops, i sobretot poltres.

Sovint els animals van guarnits amb flors de paper, amb banderes franceses o amb l'escut de la població d'on són originaris. Aquesta ornamentació tant pot ser molt sòbria com molt recarregada.

A part de la colla que es fica a dins per fer avançar i fer ballar l'animal, hi ha els músics (una sola caixa pot bastar) i a vegades un grup de persones vestides o disfressades per acompanyar l'animal i que dansen al voltant de l'animal, al seu costat, o amb ell. També sol haver-hi una persona amb un bastó (o a vegades amb altres elements, com per exemple un fuet) que es posa davant de l'animal i dóna les indicacions Pertinents per fer avançar la bèstia o fer-la ballar.

Alguns animals presenten algunes característiques especials que el fan divertit. Un element molt utilitzat és la boca articulada i el cap també articulat que fa que, amb un sistema de cordes i politges, puguin fer percutir la boca amb un so fort i sec que acompanya el ritme de la dansa. Però també hi ha l'animal que allarga el coll, el que pot empassar-se persones, o el dracnque treu aigua pel nas.

A vegades els animals van en família, com l'Ase de Bessan que hi ha un ase gran i un de més petit que és portat pels adolescents del poble. O el Polin de Vias, que són tres poltres.

Les danses consisteixen en moure l'animal seguint la música que l'acompanya i arribar a un moment culminant on s'aixeca l'animal fent mostra d'un control de força i equilibri on fins i tot a vegades se li fa fer la vertical a l'animal.

Aquesta tradició dels animals sembla ser força antiga. Un dels animals més antics i que sembla que ha inspirat els altres i que ara és declarat com a patrimoni oral i immaterial mundial de la humanitat per la UNESCO és el Polin de Pézenas, que sembla que existeix des de l'any 1226.

Els animals que han participat a la trobada de Vias han estat els següents:

. L'ase de Bessan
. Lo biou de Meze
. Lo cervi de Servian
. Lo caval marin d'Agde
. Lo porcel de Poussan
. Lo drac de La Salvetat sur Agout
. Lo lop de Loupian
. Lo polin de Vias
. La cabreta de Montagnac
. L'Eiriçon « lo Romegaïre » de Roujan,
. lo Buou de Portiragnes
. lo Polin de Montblanc
. l’Hirondelle de Villeneuve-les-Béziers
. lo Chivalet de Florensac


Podeu veure més fotografies en el següent enllaç:



que ha estat gentilesa d'en Jacques Amagat, realitzador de la pel·lícula del Total Festum. El seu bloc és:

dimecres, 31 d’agost del 2011

Sèm e serem. 28 de maig de 2011



Aquest va ser un concert molt important per a nosaltres ja que va ser la primera vegada en la nostra història que sortíem de la nostra Catalunya per anar a Occitània i fer el nostre ball folk occità! I no a qualsevol lloc sinó a Tolosa de Llenguadoc, la capital.
Tot això va ser dins del marc de la clausura del Festival Sèm e serem, un festival de germanor entre artistes catalans i occitans, entre els escenaris de Tolosa i de Barcelona. I així acabava: amb uns vinguts de Catalunya que fan música occitana.
El ball va ser a mitja tarda a la Plaça de la Daurada, i comptava amb força públic encuriosit que s'ho mirava de lluny, uns pocs però valents balladors, i algunes troballes sorprenents (i tu, què hi fas a Tolosa?).
Finalment el nostre ball folk no va ser més que un esdeveniment més que va quedar una mica difós enmmig de tots els que ofereix aquesta ciutat hiperactiva: una trobada de corals, una acampada i assemblea d'indignats a la Plaça del Capitoli, l'Orfeó Català que feia un cap de setmana de concerts, el brindis dels 50 anys d'Amnistia Internacional, el partit del Barça, espectacles i sofàs fora la Plaça del Capitoli dins d'una mena de programació de "treu la teva cadira de casa", el cap de setmana de les Llengües...
I la màgia que té passar el diumenge el matí al mercat de Sant Aubin.


divendres, 15 de juliol del 2011

1 de maig de 2011 a l'Estartit




El dia 1 de maig es van fer tot d'activitats a l'Estartit dins del programa de les Trobades de Músiques del Mediterrani, que enguany estaven dedicades a Occitània. Davant d'una plaça de l'Església molt ben decorada vam fer el nostre espectacle de l'Itinerari Musical per Occitània. Era a l'aire lliure i tot i que era cap a la tarda, hi havia encara molta llum de dia que no deixava que les imatges projectades es veiessin amb prou nitidesa, malgrat una carpa negra que s'hi va instal·lar per aconseguir una mica de foscor.
Tot i així l'espectacle va anar molt bé i la plaça es va omplir de públic i de turistes curiosos.
No només vam tenir temps a l'arribar de dinar tranquil·lament en el mateix bar -restaurant on vam trobar els tècnics, sinó que també després de l'espectacle vam poder fer una passejadeta per l'Estartit per veure els seus carrers, el mar, i conèixer una mica la peculiar història de la torre del rellotge.





dilluns, 20 de juny del 2011

10-A Barcelona decideix!



En Pere Romaní va saber mobilitzar a una bona colla de músics per omplir el barri de Fort Pienc de músics per a la consulta popular que es va fer el dia 10 d'abril. L'obejctiu era molt clar: que la gent sortís al carrer per aconseguir el màxim de participació ciutadana en un un acte de consulta popular com aquest, que tanta falta li fa a la nostra democràcia.
Amb Mirabèl vam estar la tarda del 10-A tocant en dos punts. Va ser emocionant veure la quantitat de gent implicada en la organització, i el rigor que s'hi respirava. I tot això dins d'un ambient festiu i de participació. A més a més cal tenir en compte que com a mitjans per a realitzar aquesta consulta només es comptava amb la col·laboració de la gent i dels voluntaris.
Tot un èxit!


dimecres, 25 de maig del 2011

Jornada Occitana a Sants 9 d'abril de 2011


El dissabte dia 9 d'abril el Casal Independentista Jaume Compte de Sants va dedicar una jornada a Occitània.
La cosa va començar amb un bon dinar amb formatges i patés, aligot i ànec confitat i una vintena mal comptada de participants.
Havent dinat amb Mirabèl vam fer el nostre Itinerari Musical per Occitània que va quedar just tallat al final per la Korrika que venia a completar el seu itinerari de corre-bars en el casal. La festa, la marxa i la gran quantitat de gent que va passar per allí van absorbir completament la presència de l'acte.
Després el futbol va deixar enrera la xerrada dels dos nois aranesos que havien vingut per presentar Libertat amb l'esperança de que així el bar s'omplís més i les consumicions ajudessin a remuntar els ingressos per a les despeses del poc assistit dinar.
Fora al carrer i de manera molt informal vam estar fent música i danses amb els pocs que ens resistíem a la retransmissió esportiva.

dimarts, 1 de març del 2011

Nit Occitana al CAT 11 de febrer de 2011

Al CAT, dins de la programació del Tradicionarius, van fer una nit occitana. Mirabèl vam fer el nostre ball folk per cloure la jornada, però abans hi havia hagut actuació del cantautor occità Patric, i seguidament ball folk amb Kaj Tiel Plu, que presentaven nou disc.
Per Mirabèl va ser molt important ja que va ser la primera vegada que anàvem al CAT a tocar i pel Tradicionarius. Per nosaltres va ser un gran plaer compartir escenari amb els altres artistes.

Adjuntem aquí la crònica que en va fer el CAOC:



Vetllada occitana al CAT
divendres 11 de febrer 2011
A Barcelona, el CAT ha organitzat una VETLLADA OCCITANA a la sala del Tradicionàrius amb la participació estel·lar del cantant occità PATRIC, que ha fet una vetllada memorable amb tota la sala plena de simpatitzants que han cantat amb ell el SE CANTA i L’ESTACA en occità. L’actuació ha estat més curta del que volia el públic perquè després actuaven KAJ TIEL PLU (grup musical occità-esperantista de Ferriol Macip) i el grup MIRABEL (de l’occità resident a Catalunya, Rafèu Sichel). El CAOC inicià els contactes i ha col·laborat fent conèixer l’acte. Entre els assistents cal destacar un grup de quatre arpitans de l’Aliança Cultural Arpitana d’Aosta.

CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català


Hotel d'Entitats. Providència, 42 / 08024 BARCELONA

Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat




divendres, 4 de febrer del 2011

QRambla (4 de novembre de 2010)

I cap a Girona!
Les nou tocades i tot just es va muntant la paradeta. Hi ha molt poca gent, però poc a poc decidim arrancar. Mica en mica la cosa es va animant, va arribant gent, la Rambla es va omplint de balladors, d'alguns curiosos i fins i tot el fred es fa més suportable.
Fins a les 23h disparem amb ganes tot el nostre repertori i gaudim d'un ambient QRamblero com mai.
Però ha estat només el nostre racó particular. Mentre, Sant Narcís, a l'altra banda, anava fent la seva...

divendres, 14 de gener del 2011

A la plaça del rei (29 d'octubre de 2010)

La plaça va estar radiant.
Plena i enèrgica.
No va faltar la col·laboració dels tècnics Marimon, de reporters i entrevistes. Ni tampoc un públic entregat disposat a ballar-ho tot.
Occità per tot el nostre ball. Perquè es pot entendre, perquè és oficial, i perquè si no vigiles te'l treuen de BTV.
Però algú, ara, diu que hi troba pomes agres,
sens ni tan sols trobar un moment de dubte
per sortir sol a recollir el que és de tots.
Els veïns es queixen, no volen soroll,
només els hi agrada si està callada.
I queda per veure si un altre any
ens hi trobarem.









dilluns, 3 de gener del 2011

Musiquem Lleida

El primer cap de setmana d'octubre del 2010 es va celebrar la cinquena edició del Festival Musiquem Lleida, un festival que ompla la ciutat de concerts gratuïts amb les propostes més diverses i curioses. Hi havia des de concerts de cant coral, a grups de música antiga, de música contemporània... Nosaltres hi vam anar amb la nostra proposta de ball folk que fins i tot va ser acollida el diumenge per un petit grup de balladors que malgrat la calor i el sol van seguir amb els peus la nostra música.

Els nostres dos concerts van caure en unes franges horàries que no ens van permetre anar a escoltar gaires altres grups, però tot i així vam poder descobrir una miqueta el projecte de les noies de Krregades de Romanços, els Aupa Quartet, a Satomi Morimoto... i també vam poder tastar un poc del concert de cloenda dedicat a Màrius Torres.