Tenim la visita inesperada però ben agradable d'en Mikel.
Ens trobem amb prou temps a l'Estraperlo i tot fent el got a la terrasseta decidim repertori i com anirà el concert. Arriba la Sandra, i més tard la Laura també.
Hi ha cares conegudes i un bon ambient. Es nota que Sant Quirze és un ritme diferent de Sabadell. Fa més poble, més primavera, més gust.
Decidim sopar abans. Boníssim. Quasi que voldríem tornar a sopar després!
No fem massa cas dels horaris i deixem que els comensals de l'Estraperlo vagin fent els segons plats. I comencem amb un Se Canta al mig del bar.
Anem al raconet que ens fa d'escenari i seguim amb presentacions extenses i detallades de cada cançó (la Laura i la Sandra voldrien unes tisores per retallar la parrafada!).
Fem una mitja part i ens recol·loquem a la part central del bar.
Ens ha encantat la taquilla inversa de l'Estraperlo. En volem una d'igual per l'escamot!
Entre el públic, cares ben conegudes de l'Estraperlo, una taula internacional que aprecia molt el concert, excepte un francès que se sent avergonyit, i en Jordi i la seva companya de la secció de natura de la UES, que tants viatges fan per Occitània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada