dimarts, 30 de gener de 2018

26/01/18 Taller ball folk i Jam Session per la XXI Dictada Occitàna d'Albocàsser

Amb dos cotxes per separat (Granollers i Sabadell) fem cap a Albocàsser. I hi arribem quasi sincronitzats.

L'ermitori de Sant Pau d'Albocàsser és espectacular, decorat amb banderes i escuts occitans per a l'ocasió, però també amb totes les grisalles que conté.

Arribem que la dictada ja està feta i estan enmig de les xerrades mentre el jurat corregeix. Assistim al final d'una conferència que mostra mapes de comparació i semblances de trets i comportaments lingüístics entre els parlars catalans i occitans. Un senyor del públic arriba a endevinar gairebé tota la temàtica de cada un dels mapes. 

Seguidament reperteixen els premis (en Fèlix, qui ens ha fet de contacte, és el guanyador). Ens fem tots junts la foto i cantem el Se Canta.

Anem a dinar al Mesón Pele amb una carta molt casolana i bona. Amb una sopa d'ametlla boníssima i una quallada amb ametlla també molt bona. Però tenen una manera de dir "ametlla" que sembla que anomenin a la jutge Lamela (horror!! Indigestió!!). S'incorpora amb nosaltres l'Aina, de Sabadell i amiga de la Laura, però que porta temps visquent a Castelló i que ens ha vingut a veure. 

Havent dinat, i amb la calma, anem de retorn a l'ermitori per fer el ball folk. Passen de les quatre de la tarda, però aquí els tempos van relaxats. Fem el ball folk, en acústic. L'acústica és molt bona. L'assistència també és molt bona i molt participativa. Cal anar ensenyant alguna de les danses però la gent està amb moltes ganes de ballar i aprendre. Molta gent s'interessa per la nostra música i els discs. Gairebé fem dues hores de ball i la gent en surt molt contenta i sorpresa de sentir-nos parlar en occità.





Tornem cap a Albocàsser. Passem per casa d'en Santi que és qui ens acollirà. Una casa del poble que està reformant amb molt bon gust i estil.

Anem a fer vida de bar, que és el que es porta. Anem a un bar on fa un fred considerable a fer la cervesa (o el tè!).

A l'hora de sopar migrem cap al Meson Pele de nou (ni una cantonada de distància) i ens preparem per sopar. Boníssim! I feina tenim per acabar-ho tot. Ja sopant comencem a cantar. Ve la fornera, que va venir al taller de divendres però no ha pogut venir en tot el dia, i té moltes ganes de ballar. I havent sopat poc a poc ens anem animant i acabem fent una ballada al Mesón que ens dura fins a les 2 del matí!





L'Ermes i la Laura marxen a Castelló amn l'Aina. En Pol, la Sandra i jo ens quedem perduts pels carrers d'Albocàsser amb una pluja fina (en Vicenç ens adverteix que demà tindrem tempesta de fi del món!) sense ser capaços de trobar la casa del Santi (i això que estava a dues cantonades del Mesón!) i acabem trucant al Fèlix.

L'endemà pel matí amb la Sandra i en Pol anem a veure ocells al Delta de l'Ebre i a fer un arròs boníssim a l'arrosseria La Cantonada.