Per sort es tractava d'un diumenge pel matí prou refrescat i amb una calor força suau. Estrenant la nova kangoo de'n Pol i la Sandra, i jo amb ressaca de son, anem cap aquest poblet perdut al fons del Priorat.
I només entrar al poble ja s'hi respira un ambient especial. Un poble molt cuidat, gent pel carrer, decorat de dalt a baix amb amb mil detalls que et recorden que s'hi està fent l'EVA. Com la caixa de pomes per agafar i menjar.
La Jordina ens indica com arribar a la plaça. Sota un gran tela que fa ombra, trobem de nou a en Víctor, el tècnic. Apartem cadires, amb l'esperança que la gent es posi a ballar. Abans, però, fan una exhibició de morra. I enganxa. Ja anem veient cares conegudes que sabem que es posaran a ballar.
Arrenquem la ballada amb un Se Canta que vol apagar encara algunes partides de morra. El peu lesionat de la Sandra entra a la pista de ball per animar la gent. I el ball funciona i gira! Fantàstic!
Ens conviden a dinar. La Laura aconsegueix per fi un entrepà, en Pol busca biòlegs del ram, parlo amb l'Ireneu de la importància de les xarxes socials i ens fem amics per aquets llocs.
I toca marxar, que estem lluny i demà és dilluns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada