La calor d'aquests dies és força insuportable. Però el para-sol ho fa passar més bé.
A les 19h ja estem per casal. L'escenari és a peu de carrer i per primer cop pensem en dur les banderes: l'occitana i la catalana tot i que avui a on les pengem no poden lluir massa. El Ninyo ens fa de tècnic de so. Li pispem el micro de veu a l'Ermes per poder sonoritzar el tamborí i la pandereta.
Sopem de luxe amb sobres abans del concert. Així que a tocar amb la panxa plena.
Els nostres groupies de primera fila és canalla ben menuda i disposats a donar-hi i ballar-ho tot. Sort en tenim d'ells per començar a arrencar tímidament el ball. I van arribant balladors que han fet cas a la crida de Mirabèl.
I les groupies de debò, que fins i tot hi ha qui ha fet i ferà kilòmetres per ser avui aquí.
A les 23h en punt d'Eudald ja s'atabala i gairebé aconseguim acabar el concert amb puntualitat suïssa passant del rondèu de fi de ball.
No hi ha mangerassu. Seguirà sent un mite. Ens quedem xerrant i l'Eloi i jo tanquem el bar, el casal, el carrer. Ja no queda ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada