Un cap de setmana ben intens, que per encetar el juny no està gens malament i és prova de que desafiem el repte del final de curs amb energia.
El Daró folk se'ns presentava com l'inici d'un cap de setmana de celebració d'aniversari a l'Armentera, d'una ruta de balls i cursos de punta a punta de Catalunya... tot plegat va propiciar que la convocatòria a la ballada ja prometia per si mateixa.
La Bisbal d'Empordà (per mi -haig de confessar- només poble de pas per anar a altres destinacions) em va sorprendre i la meva primera parada em va causar aquella sensació d'aquell nord cuidat i acollidor. Mig perdut per aquells carrerons que només et poden dur allà on has d'anar, vaig anar a petar a les escales de l'església de la plaça Major, el que seria el nostre escenari, ja preparat amb un equip de so i llums que qualsevol altre punt de trobada de danses folc envejaria. Fins i tot un cartell amb il·luminació particular i tot! (per no parlar de la gran pancarta que et trobes anunciant el festival a la carretera principal).
Va ser un bon ball. Contra tot pronòstic, la plaça es va omplir de balladors (i també d'encuriosits) que no es van perdre cap ni una de les danses que els hi proposàvem. Les borrèies enèrgiques, a la pobre Anna que li vam encolomar encapçalar un branle que tenia una mica de pols, l'estrena del ttun-ttun, en Joan i l'Eva tan bons balladors com amfitrions, un sopar exquisit (la Laura s'ho va repensar i es va engrescar amb un segon plat!), un sostre gens republicà que ens volia enfarinar els plats, flipem amb el que ens expliquen de la SGAE... I la satisfacció d'haver pogut fer un ball així: caram, que hem suat, és que feia temps del darrer cop que vam fer aquest repertori!
I seguim, que anirem a prop de Torroella a fer una copa, que tot just el cap de setmana ha començat.
