dijous, 29 de novembre de 2012

23,24 i 25 /11/12 Viatge a Getxo

Ens trobem divendres per anar-hi ben d'hora i aprofitar que no coneixem gaire Euskal Herria, (menys l'Ermes, que treballa i no vindrà fins tard).
Ens acullen la Naiara i el Xabi que es dediquen a dur-nos en safata per tot arreu i a procurar que en cap moment ens falti de res (i tampoc en deixen pagar absolutament res de res!).
De la recollida a l'aeroport anem al Guggenheim i després cap a Getxo a dinar on coneixem al Joseba, també mestre de trikitixa i de pandero (n'està ple, en surten per totes bandes!).
Ens deixen en un fantàstic hotel davant del mar (i veiem pel camí uns casalots que son brutals!) per a poder descansar i fer la migdiada (en fi...)

Al vespre cap al Port vell (la Mariona ens ve a veure) i conença el peregrinatge de bar en bar fins arribar al Txoco. Arriba l'Ermes tard i amb la maleta perduda (els de vueling li han muntat un pollastre amb històries d'overbooking) i flipem menjant carn de cèrvol i veient com tothom canta. Passem la nit a toc de trikitixa, panderos i unes veus potents amb fandangos, arin-arins... i rantxeres mexicanes i Sabina a les trikis i panderos!! Espectacular!


L'endemà és el dia del concert. Ens trobem prou d'hora per dinar, conèixer el lloc on tocarem (l'escola de música de Getxo amb un auditori preciós) i poder assajar i fer les proves de so.


Tenim temps per descansar, fer un tomb i visitar el "puente colgante", posar els peus a Portugalete i saber com presentar el concert en euskera.


El concert passa molt bé. Som els segons. Tenim vint minuts per gurp i nosaltres hem retallat i cronometrat el nostre repertori. Una mica de nervis damunt l'escenari però tot ha anat molt bé. Han passat per l'escenari: Ruben Isasi en primer lloc, i després de nosaltres els germans Agurtzane eta Jon Elustondo, Javier i José Manuel Tejedor, i Tapeia eta Leturia


Passat el concert, la festa continua en el bar Glass on hi ha una trikisession. Molt de jovent i moltes ganes de tocar, però no hi ha una transició calmada. L'estona de compartir dura, però poquet, el jovent es va imposant i els gats vells es retiren aviat. La festa resisteix i perdura mentra el bar s'omple de la seva clientela habitual i poc a poc la session es va dissolent amb cubates i música punxada.

L'endemà tenim temps de fer una passejada amb la Naiara i el Jabi per la costa, veient el mar i arribant fins a Bermeo a on dinem i fem el cafè. Després ja és temps d'anar cap a l'aeroport pels qui tornem, i de seguir el viatge pels que continuen. I de gastar la bateria del mòbil per saber com va el recompte de vots.