10-11-12 Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners

Hem anat a Santa Coloma de Farners, que hi feien la 31ena Festa de la Ratafia. Aquest any hi duien com a cultura convidada Occitània. Per això el Ratafiarium (l'espai de sota de la porxada de la plaça) està decorat i dedicat a Occitània. A una punta l'escenari i a l'altre la barra del Jan Petit, l'estanquet occità del Jordi i la Maria que normalment està a Gràcia, a Barcelona, però que des de ja feia uns dies s'havien desplaçat per a l'ocasió.

L'Ermes em va venir a recollir a la porta de casa amb el seu cotxe, que jo amb el peu enlaire poc em puc moure. Vam anar a Volpelleres a buscar a un Rafèu un altre cop adormit i cap a Santa Coloma. Després del 152 que ens va dir l'urbano i de perdre'ns una mica, aconseguim colar-nos fins a la plaça. Trobem en Marc i anem cap a dinar. 

Just el temps per anar després cap a muntar i fer una mica de proves de so amb en Pepe, que ens comenta com aquest matí han pispat un bon baix elèctric del grup de jazz que hi ha tocat, i que a mig concert nostre marxarà que ell ha de tocar just al costat. Sort en tenim de les seves habilitats per aconseguir fer sonar l'acordió del Rafèu gràcies a la pila d'un ambientador de WC que ha trobat escapant-se no sabem per on!

Jo m'instal·lo amb les meves cadires, els coixins de ma germana i la manta al peu. Gràcies a la publicitat internàutica tenim alguns mirafans per engegar el taller de danses. Però hi ha més gent passant i mirant que no pas que s'hi quedin.

Entre el taller de danses i el ball folk deixen temps per a una xerrada sobre com fer una bona ratafia (el públic prenent nota i nosaltres fent una bona crêpe). 

Seguim amb el ball folk, amb poqueta gent ballant, però molts passant i passejant. Acabem el ball amb tanta gent a l'escenari com a la pista de ball. Però ha estat molt bé!

 En Jan Petit ens dóna sopar i pa, el Ferran i la Clara em porten un formatge, la Rebeca se'n va després d'una lliçó de caiguda d'ulls i d'indecisió per a tornar a entrar a la carpa, l'Ermes va en busca d'una ratafia per ell i una per l'Eloi (que ja fa temps que no pot ser fan nostre...), entaforem els rebuts a algú que ens diu que és de l'ajuntament i tornem cap a casa. L'Emes i jo, encara prou motivats per anar a les Dansetes de Sabadell, així jo aprofito el meu dia de gamberro per ser dimoni fins tard. No li digueu res al meu metge!

2-11-12 Plaça del Rei

És el pont de Tot Sants, però també és el primer divendres sense pluja després d'haver-ne tingut tres de seguits ben xops. 

També són vacances al país veí i això ha fet que tinguéssim a la Sylvie i a la Veronica  per aquí (elles són de Pau, del grup de Las Espartenhas) i han vingut com a músics convidades.

El primer que arriba a la plaça és l'Ermes. Jo i les dues noies bearneses arribem un pèl tard ja que elles m'han portat a conèixer una botiga de fruits secs espectacular de Barcelona on es pot comprar a granel i a bon preus. I això ens ha entretingut una mica, ja que la Sylvie ha hagut de fer molta cua (la Vero i jo hem aprofitat per tocar una mica al carrer). Després ha arribat en Rafèu despentinat per culpa del Bicing (i  des d'aleshores es posa gomina presumida i jo vaig amb crosses que així no em despentino).

Ajudem a muntar escenari, fem les proves de so, decidim repertori i com organitzar el concert a cinc. Demanem sopar en aquell lloc tant bo de la plaça Sant Jaume (i això que l'Ermes em dóna un cop de mà a insinuar-me al Marcel Marimon que ens fa de tècnic de so desprevingut de que érem tanta colla).

La Bet i la Coral fan un taller de Borrèies fantàstic. La plaça es va omplint. Fins i tot hi ha unes dones de Pau que estaven també per Barcelona i conegudes de la Sylvie i la Veronica. El concert va ràpid per por de no podrer-ho fer tot. Les noies ens fan una part del seu repertori i acabem cojuntament fent, entre d'altres, un Qüand jo èri filha a maridèr espectacular. A mig concert conec a un blega a punt d'agafar l'avió de tornada que em comenta que toca el pifre i que té pilot d'informació.

Acabem fent un "after" ( i sí, i com ho carai ho diem això en català? Els occitans tampoc ho tenen resolt amb això del bou...), en el qual jo m'aparto un moment per a fer un blues trist amb en Yebeh sobre las comidas fallecidas que m'agraeix amb unes carícies que no per ser canines deixaven de ser carinyoses i agraïdes. M'encanta!

Cap a fer un beure, i ben coix cap a buscar el bus de nit, que ja m'atrapareu!

6-10-12 BallaBisaura

Anem cap al Lluçanès. A Sora. El poble és petit, l'església és a dalt, però és just a baixa, a l'entrada on hi ha la plaça, el bar, el restaurant i una mica més amunt l'ajuntament.

Però hi ha un Sora més avall, amb polígon industrial que enreda a en Rafèu i fa que no ens trobem.

Aprofitem per fer benzina, per sentir com diuen que aquesta tarda vindrà un grup a fer música occitana, i mentre esperem, fem cas omís del cartell de "tancat" del bar.

Va arribant gent, amics i companys que per sorpresa van venint i fem una bona colla.

Comencem amb horari relaxat amb el taller de danses, amb sorpresa inclosa de com es balla la borrèia de "Tan que t'aimavi..."

Després del taller queden 4 horetes fins al ball. Però tenim a tota la colla i l'estona passa de manera molt agradable i tranquil·la. Va fent fred, es fa fosc, no hi ha pel·li per veure, ens anem tapant, sopem (entrepans duts de casa, el pa amb tomàquet del restaurant, embotits, mel i mató que resulta ser un gelat...). Amb en Laude ens aixequem i fem una correguda per escalfar motors i perdre el fred.

Engeguem el ball. La sala és un encant, un antic paller, i les noies del BallaBisaura son estupendes. L'ambient és molt bo i receptiu i hi ha moments deliciosos en aquest ball. I em dic que bé, aquests moments paguen que Mirabèl estiguem encara aquí i que ha valgut la pena ser una mica tossut.

El ball acaba, la gent torna. Ens quedem a recollir una mica i parlem de com n'està de fotuda la cosa. No hi ha diners, tot costa molt, burocràcia i despatxos que no tenen ni idea de la realitat del país i de la importància de que hi hagi activitat cultural com la que ofereixen la gent del BallaBisaura fora de la capital i les grans ciutats. Una pena. Però seguirem tossuts, que per ara està vist que pot compensar.

Tornem a casa i ens diem que amb la conya, hem estat ben bé unes dotze hores fora.

(Les fotografies de www.osona.com les ha fet en Joan Parera, que com veieu, son xulíssimes! Moltes gràcies Joan!)

Itinerari Musical per Occitània a la Biblioteca de Taradell. 28-9-12

Malgrat que per part nostra va ser un bon embolic de dates i vam fer anar de corcoll a l'organització de la planificació de les activitats culturals de la Biblioteca de Taradell, finalment vam poder anar el passat divendres dia 28 de setembre a explicar què és Occitània amb el nostre Itienrari Musical per Occitània.

El nostre espectacle formava part d'un cicle d'activitats que s'emmarcaven dins d'un intercanvi entre la Biblioteca de Taradell i la Biblioteca de Sant Romieg de Provença.

Vam tenir molt bona acollida, un públic molt atent i agraït, amb bones sorpreses i descobertes, fins i tot amb nervis per les prestacions acordeonístiques. Tot va anar tan bé que si ens descuidem, fins i tot eixamplem Occitània des de Brussel·les fins a la Vall d'Aran...

Molt contents de que la Laura ens porti nous fans, vam anar a sopar plegats unes braves i uns "montaditos" que no sabíem quin seria el que posaria punt i final.

Itinerari Musical per Occitània. Ateneu Popular de les Corts. 20-7-12

Aquest està essent un estiu que portem l'Itinerari Musical per Occitània força amunt i avall.

Aquest cop ha estat per una jornada occitana que han realitzat des de l'Ateneu Popular de les Corts (que no pas del Clot, que una mica més i els embolico a tots i anem allà a buscar l'escenari!). Una jornada que portava per títol "La Vergonha", un títol molt dur que sintetitza i explica molt bé les causes de l'estat actual de la cultura occitana.

Arribem a mitja tarda, i poc a poc van arribant la gent del casal. Ens apoderem del tros de carrer de davant de l'Ateneu i tot es va posant en marxa: improvisem un escenari amb una carpa, es comença a preparar el pica-pica de productes occitans, fem anar el Joan mil vegades al Centre Cívic per aconseguir-nos micros i material per veure com carai sonoritzem el nostre espectacle, en Farri va repassant el seu guió...

I la gent va arribant. En Farri fa una xerrada molt amena però precisa de l'estat d'Occitània, tastem els productes occitans que ens han preparat i amb Mirabèl expliquem amb música què és occitània (encara que jo em salta força el guió...).

I fins i tot fem un petit after amb una mica de ballaruca.

Agraïm molt l'empenta, l'energia i el bon rotllo de tota la gent de l'Ateneu per dedicar una jornada tant xula!

Itinerari Musical per Occitània. Centro Aragonés. 8-6-12

Amb prou feiens recuperats del ball folk de Girona a la QRambla del dia anterior, ja ens estàvem preparant per l'Itinerari.

Tot plegat es feia per una jornada sobre les llengües minoritàries. En primer lloc hi va haver cap al vespre una xerrada on diferents ponents parlaven sobre l'aragonès, l'occità, el sard, el bretó, el gal·lès...

La xerrada va ser a l'espai Alumni de la UB, i seguidament ens vam desplaçar al Centro Aragonés de Barcelona on la cosa seguia amb un sopar, que també era sopar de cloenda pels alumnes d'aragonès del centre.

I després del sopar (ja ben entrada la mitja-nit!) vam encendre els llums d'aquell escenari per fer el nostre Itinerari. Crec que era de les primeres vegades que ho feiem en un escenari amb cortines que fins i tot tenia un piano de cua que vam haver d'arraconar. 

Cal dir que vam tenir un públic molt fàcil ja que la seva sensibilitat per les llengües minoritàries va fer que s'entreguessin molt i apreciessin molt el nostre espectacle malgrat les altes hores que la nit avançava.

Al final encara vam fer una mica de ball i tot!

Una molt bona experiència en aquest monumental edifici que és el Centro Aragonés de Barcelona, i una ocasió molt entranyable per a conèixer nous companys amb la mateixa causa i treball. 

Ball folk al QRambla. 7 de juny de 2012

Una altre com hem tornat a l'agradable ambient del QRambla de Girona. Tot i que potser una mica fora de lloc (uns per un viatge somnolent en tren i l'altre per venir espitós de la feina sortint a tota pressa per fer tots els kilòmetres al límit de la velocitat permès per arribar amb només alguns minuts de retard...) ens va costar recordar que som grup de música occitana i ajustar els tempos adequats.

Amb pocs balladors a l'inici, però entregats al màxim, vam anar fent tot el nostre repertori de ball folk occità (bé, tot no, que encara busquem algú que vulgui portar el branle!) i arreplegant cada cop més balladors (alguns vinguts de ben lluny... i entre setmana! brutal, Quim!), que van fer bona prova de resistència en el rondèu final. 

Després vam tenir temps de fer un beure (i un bon entrepà per qui no havia sopat!) i de fer una passejada involuntària per Girona intentant recordar on carai estava estacionat el cotxe ...

La tornada tampoc va ser del tot com l'havíem previst ja que, tot valents, ens vam dirigir convençuts al peatge per fer un "novullpagar" però se'ns va desmuntar tot quan vam veure que en aquelles hores no hi havia cap operari de caixa manual a qui dirigir-nos i tot estava governat per màquines amb qui no podies discutir gaire. Així que trinco-trinco... Un proper cop serà!

Ball folk al Treure Ball de Terrassa. 8 de gener de 2012

Comencem bé l'any! Amb molt de fred (que a Terrassa en fa més que a Sabadell i Barcelona!) però amb moltes ganes de ballar.

Va fer una tarda molt serena, amb aquella llum de quan s'acaba la tarda que donava un color especial al Parc de Sant Jordi i a la masia, mentre a cops d'escombra netejaven la pista de ball.

No hi va faltar el taller de danses que van fer la gent del Treure Ball, el pastís amb un original cartell i el te d'acollida ni tampoc gent, amics i coneguts vinguts per a l'ocasió (fins i tot els de les danses d'Olesa van fer cap a Terrassa!).

L'única pega és que ballavem el darrer dia de vacances de Nadal i que l'espagueteria segueix tancada els diumenges...

Ball folk de cloenda del 1r Furafolk. Casal Popular la Fura de Solsona. 3 de desembre de 2011

Fem ball folk. Hem sopat molt bé, les corquetes han volat tot i cremant.

La Fura s'ompla però els solsonins no ballen massa. Faran un taller. Ballen sobretot manresans, alguns d'ells vinguts de Puig-reig, a part dels seguidors més fidels tornats de glosada.

Cares conegudes, algunes de fa massa temps, altres molt recents (què fas tu aquí si ahir estaves al cangrejo?!) i qui et diu tu toques en un altre grup que fent memòria anem a plaça d'Osca i jo tant perdut com aleshores.

L'entrant és estrany, malpensa i l'encertes. Ballen bulla a temps de borrèia i fa divertit. Et llenço la pandereta enfundada i rebo una abraçada que no endevino però és tant encertada!

Tenim coses pendents. Ens devem diners. Anirem cap al caixer i ens ho apuntarem, que hem après coses bones i acabarem tots fatal, ofegats per voler controlar aquesta rutina del dia a dia. Riem.

Fa fred a Solsona.

Concert a la Sala Underground de Barcelona. 10 de setembre de 2011

Sens dubte un dels concerts en el lloc més curiosos que hem fet fins ara. Ha estat en un pub de Barcelona, ben fosc i negre, de sostre baix amb una barra de bar amb llum negra. 

Va ser per iniciativa de Malva de Runa que es va muntar aquesta Nit de Folk en aquesta Sala Underground. 

De camí dels Mirabèl·lus de Sabadell cap a Barcelona ens vam trobar de casualitat a la Mireia que es va afegir espontaniament a fer-nos de fotògrafa del moment previ del concert.

Un cop a la Sala Undreground vam fer les proves de so, primer Mirabèl i després Malva de Runa. 

Vam anar plegats a sopar... i cap al concert! 

S'hi van barrejar els dos petits públics de cada grup que crec que tots van fer una bona redescoberta de la nova proposta. En el nostre cas va ser molt gratificant sentir la veu i expressivitat de la Claudia i les propostes de Malva de Runa (algunes d'elles ballables!) i que van comptar en alguns casos de la col·laboració d'en Rafèu a l'acordió.

I a mesura que tot anava acabant, poc a poc la sala s'anava omplint dels clients habituals d'un dissabte a la nit a l'Underground que arribaven alguns d'ells encuriosits per la música que havien pescat de casualitat de la fi del nostre concert.

I tot va tornar a la normalitat uderground mentre l'Ermes i jo perdíem trens i bus de nits.

Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. 3 de setembre de 2011

A Olesa de Montserrat fan una festa molt interessant que és la Festa dels Miquelets, una festa que procura fer en la mesura del possible una reproducció de la vida festiva del poble en el segle XVIII. Ells ho expliquen així en el seu bloc http://festadelsmiquelets.blogspot.com

La Festa dels Miquelets és una festa de recreació històrica creada a redós del Memorial 158, espai que Olesa de Montserrat ha dedicat en record als 158 soldats austriacistes originaris d’Alemanya, Àustria, Suïssa, Portugal, Flandes, Holanda i Catalunya morts a Olesa de Montserrat entre 1706 i 1714, en el transcurs de la Guerra de Successió. Aquest projecte va rebre l'any 2008 el suport de l’Ajuntament d’Olesa i del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. 

L'estudi en el que es fonamenta el Memorial 158, iniciat l'any 2007 per l'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat (APOM), ha sigut publicat per l'Ajuntament d'Olesa d e Montserrat dins d'una nova col·lecció creada per l'Ajuntament i l'APOM que té per finalitat la publicació de monografies de temàtica històrica i cultural, realitzades a partir de la recerca directa a les fonts documentals relacionades amb Olesa de Montserrat i el seu entorn: Quaderns d'Olesa.

La Festa dels Miquelets vol ser un homenatge als 158 morts austriacistes, als Consells de Guerra celebrats a la vila d'Olesa de Montserrat durant l'any 1714 per l'Exèrcit Català d'Exterior comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, el Marquès del Poal, i als Miquelets d'Olesa. 

Nosaltres només vam poder veure el ball del grup precedent de Sa Cobla Mínima i vam poder degustar un deliciós sopar que va consistir bàsicament en un porc que el van tenir tota la tarda rostint-se al foc de llenya a la plaça del poble, com segurament es deuria fer a l'època. Ens el van servir en uns plats de fang fets per a l'ocasió i que ens vam poder endur a casa.

Després del sopar vam fer el nostre ball folk occità i vam tancar la jornada del dissabte.

Cap de setmana Occitano-càter - 23 de juliol de 2011

Diuen que a Sant Llorenç de Morunys son piteus, i que això els hi ve d'unes fortes immigracions que van tenir dels aleshores occitans del peitau. L'arquitectura, el poble... si és com és, és degut en bona part a la manera de fer dels nouvinguts d'aquell temps. Fins i tot els aprengueren a fer el drap piteu, un drap que tingué moltes funcionalitats i que s'exportà arreu. En podeu trobar més informació en el següent enllaç: http://valldelord.com/drap%20piteu.htm

Per recordar aquests orígens, s'ha organitzat un cap de setmana occitano-càter amb tot d'activitats i conferències. Amb Mirabèl vam anar-hi per fer el nostre taller de danses occitanes i també el nostre ball folk occità.

Entre el públic hi havia una bona part del sector occitanòfil que es retroba per a l'ocasió (amb veu del contestador de movistar que sap recitar totes les parades de Renfe inclosa), fans incondicionals que esperen l'aiga de ròsa, el jovent autòtcon del poble i alguna troballa casual i sorprenent (mira, aquests fan com el que vosaltres feu a les dansetes de Sabadell!). El concert va acabar a peu plà a la plaça allargant la festa amb el violí del Farri i cantant i ballant.

Folk a l'estiu. 14 de juliol de 2011

Escampillem i un munt d'entitats més organitzen el Folk a l'estiu de Girona. Cursos de dansa tradicional i concerts a la nit per posar en pràctica tot allò après.

Tot i que les danses occitanes crec que s'havien fet dies abans i que aquella mateixa tarda va haver-hi una molt bona sessió de ball irlandès, per aquella nit de 14 de juliol hi havia ball folk occità als jardins dels alemanys amb Mirabèl. I no cal dir que el concert va anar molt bé i amb molts bons balladors! El lloc va ser entranyable!

No va faltar un bon sopar a la creperia bretona amb acompanyants sorpresa (i el bon descobriment de la crêpe de caramel amb mantega salada, brutal!) ni el got que vam anar a fer al final de la jornada.

En tot cas va ser una bona experiència això de fer un ball folk dedicat a occitània quan sabíem que a l'altre costat de la fronetera el cel estaria ple de focs d'artifici per celebrar la Fête Nationale. Coincidències divertides.

Total Festum. Vias. 25 de juny de 2011

Recordeu el concert que vam fer al CAT el passat febrer? Doncs allí vam conèixer a en Jean Michel Lubach, un dels músics que acompanyaven al cantant Patric i que tocava el pifre. A partir d'aquí va sorgir la proposta de participar a la festa de Vias. Aquí en va una crònica:

Festival Total Festum

És el primer cop que a Vias es fa un festival d'aquestes característiques. És sobretot gràcies a Jean-Michel Lubach que s'ha presentat el projecte de la trobada d'animals totemics a Vias i que la regió l'ha acceptat dins del festival Totem Festum. Per tant no saben si hi haurà una propera ocasió per a fer aquesta trobada ni tampoc si serà a Vias.

El festival ha consistit en reunir uns quants animals totemics de la regió i assignar a cada animal un grup de músics que els acompanyessin per a la seva dansa, ja que cada un d'aquests animals té una dansa i una música que els acompanya. Pel que sembla, no tots els animals disposen d'un grup de músics estable que els acompanyi.

En aquesta ocasió, tots els grups de música vinguts per acompanyar els animals tenien en comú la presència del pifre. Si bé els animals eren de la regió i relativament propers a Vias, els grups de músics tenien procedències ben variades i fins i tot llunyanes (Bèlgica, Suïssa, Catalunya i Occitània, incloent les Valadas Italianas).

Els animals

També els anomenen Totems. Al museu del Biterrois n'han fet una exposició i l'han titulat: "Totems d'Oc" i han fet un catàleg amb tots els totems de la regió de l'Hérault.

Els animals són unes construccions sovint força amples i no gaire altes (en comparació als nostres gegants) i que per fer-les caminar normalment cal un grup relativament nombrós de gent sota la béstia (entre 4 i 12 persones segons l'animal, aproximadament). En la majoria dels casos l'estrucutra compta amb unes rodes per arrossegarmdes de dins l'animal. En molts dels casos tenen un cos molt ample i un cap petit a vegades articulat i amb una boca que poden obrir i tancar fent un soroll percutiu que acompanya la música. Però no tots són així i es pot trobar una gran varietat de formes (des d'una minoria de fantasiosos dracs fins a una majoria d'animals més ordinaris i comuns: ases, bous, tortugues, cargols, cérvols, porcs, llops, i sobretot poltres.

Sovint els animals van guarnits amb flors de paper, amb banderes franceses o amb l'escut de la població d'on són originaris. Aquesta ornamentació tant pot ser molt sòbria com molt recarregada.

A part de la colla que es fica a dins per fer avançar i fer ballar l'animal, hi ha els músics (una sola caixa pot bastar) i a vegades un grup de persones vestides o disfressades per acompanyar l'animal i que dansen al voltant de l'animal, al seu costat, o amb ell. També sol haver-hi una persona amb un bastó (o a vegades amb altres elements, com per exemple un fuet) que es posa davant de l'animal i dóna les indicacions Pertinents per fer avançar la bèstia o fer-la ballar.

Alguns animals presenten algunes característiques especials que el fan divertit. Un element molt utilitzat és la boca articulada i el cap també articulat que fa que, amb un sistema de cordes i politges, puguin fer percutir la boca amb un so fort i sec que acompanya el ritme de la dansa. Però també hi ha l'animal que allarga el coll, el que pot empassar-se persones, o el dracnque treu aigua pel nas.

A vegades els animals van en família, com l'Ase de Bessan que hi ha un ase gran i un de més petit que és portat pels adolescents del poble. O el Polin de Vias, que són tres poltres.

Les danses consisteixen en moure l'animal seguint la música que l'acompanya i arribar a un moment culminant on s'aixeca l'animal fent mostra d'un control de força i equilibri on fins i tot a vegades se li fa fer la vertical a l'animal.

Aquesta tradició dels animals sembla ser força antiga. Un dels animals més antics i que sembla que ha inspirat els altres i que ara és declarat com a patrimoni oral i immaterial mundial de la humanitat per la UNESCO és el Polin de Pézenas, que sembla que existeix des de l'any 1226.

Els animals que han participat a la trobada de Vias han estat els següents:

. L'ase de Bessan

. Lo biou de Meze

. Lo cervi de Servian

. Lo caval marin d'Agde

. Lo porcel de Poussan

. Lo drac de La Salvetat sur Agout

. Lo lop de Loupian

. Lo polin de Vias

. La cabreta de Montagnac

. L'Eiriçon « lo Romegaïre » de Roujan,

. lo Buou de Portiragnes

. lo Polin de Montblanc

. l’Hirondelle de Villeneuve-les-Béziers

. lo Chivalet de Florensac

Podeu veure més fotografies en el següent enllaç:

http://www.imaginejacquesamagatweb.fr/indexaaaaaaaaaaa.html

que ha estat gentilesa d'en Jacques Amagat, realitzador de la pel·lícula del Total Festum. El seu bloc és:

http://www.imaginejacquesamagatweb.fr/

Sèm e serem. 28 de maig de 2011

Aquest va ser un concert molt important per a nosaltres ja que va ser la primera vegada en la nostra història que sortíem de la nostra Catalunya per anar a Occitània i fer el nostre ball folk occità! I no a qualsevol lloc sinó a Tolosa de Llenguadoc, la capital.

Tot això va ser dins del marc de la clausura del Festival Sèm e serem, un festival de germanor entre artistes catalans i occitans, entre els escenaris de Tolosa i de Barcelona. I així acabava: amb uns vinguts de Catalunya que fan música occitana.
El ball va ser a mitja tarda a la Plaça de la Daurada, i comptava amb força públic encuriosit que s'ho mirava de lluny, uns pocs però valents balladors, i algunes troballes sorprenents (i tu, què hi fas a Tolosa?).
Finalment el nostre ball folk no va ser més que un esdeveniment més que va quedar una mica difós enmmig de tots els que ofereix aquesta ciutat hiperactiva: una trobada de corals, una acampada i assemblea d'indignats a la Plaça del Capitoli, l'Orfeó Català que feia un cap de setmana de concerts, el brindis dels 50 anys d'Amnistia Internacional, el partit del Barça, espectacles i sofàs fora la Plaça del Capitoli dins d'una mena de programació de "treu la teva cadira de casa", el cap de setmana de les Llengües...
I la màgia que té passar el diumenge el matí al mercat de Sant Aubin.

1 de maig de 2011 a l'Estartit

El dia 1 de maig es van fer tot d'activitats a l'Estartit dins del programa de les Trobades de Músiques del Mediterrani, que enguany estaven dedicades a Occitània. Davant d'una plaça de l'Església molt ben decorada vam fer el nostre espectacle de l'Itinerari Musical per Occitània. Era a l'aire lliure i tot i que era cap a la tarda, hi havia encara molta llum de dia que no deixava que les imatges projectades es veiessin amb prou nitidesa, malgrat una carpa negra que s'hi va instal·lar per aconseguir una mica de foscor.
Tot i així l'espectacle va anar molt bé i la plaça es va omplir de públic i de turistes curiosos.
No només vam tenir temps a l'arribar de dinar tranquil·lament en el mateix bar -restaurant on vam trobar els tècnics, sinó que també després de l'espectacle vam poder fer una passejadeta per l'Estartit per veure els seus carrers, el mar, i conèixer una mica la peculiar història de la torre del rellotge.

10-A Barcelona decideix!

En Pere Romaní va saber mobilitzar a una bona colla de músics per omplir el barri de Fort Pienc de músics per a la consulta popular que es va fer el dia 10 d'abril. L'obejctiu era molt clar: que la gent sortís al carrer per aconseguir el màxim de participació ciutadana en un un acte de consulta popular com aquest, que tanta falta li fa a la nostra democràcia.
Amb Mirabèl vam estar la tarda del 10-A tocant en dos punts. Va ser emocionant veure la quantitat de gent implicada en la organització, i el rigor que s'hi respirava. I tot això dins d'un ambient festiu i de participació. A més a més cal tenir en compte que com a mitjans per a realitzar aquesta consulta només es comptava amb la col·laboració de la gent i dels voluntaris.
Tot un èxit!

Jornada Occitana a Sants 9 d'abril de 2011

El dissabte dia 9 d'abril el Casal Independentista Jaume Compte de Sants va dedicar una jornada a Occitània.
La cosa va començar amb un bon dinar amb formatges i patés, aligot i ànec confitat i una vintena mal comptada de participants.
Havent dinat amb Mirabèl vam fer el nostre Itinerari Musical per Occitània que va quedar just tallat al final per la Korrika que venia a completar el seu itinerari de corre-bars en el casal. La festa, la marxa i la gran quantitat de gent que va passar per allí van absorbir completament la presència de l'acte.
Després el futbol va deixar enrera la xerrada dels dos nois aranesos que havien vingut per presentar Libertat amb l'esperança de que així el bar s'omplís més i les consumicions ajudessin a remuntar els ingressos per a les despeses del poc assistit dinar.
Fora al carrer i de manera molt informal vam estar fent música i danses amb els pocs que ens resistíem a la retransmissió esportiva.

Nit Occitana al CAT 11 de febrer de 2011

Al CAT, dins de la programació del Tradicionarius, van fer una nit occitana. Mirabèl vam fer el nostre ball folk per cloure la jornada, però abans hi havia hagut actuació del cantautor occità Patric, i seguidament ball folk amb Kaj Tiel Plu, que presentaven nou disc.

Per Mirabèl va ser molt important ja que va ser la primera vegada que anàvem al CAT a tocar i pel Tradicionarius. Per nosaltres va ser un gran plaer compartir escenari amb els altres artistes.

Adjuntem aquí la crònica que en va fer el CAOC:

Vetllada occitana al CAT

divendres 11 de febrer 2011

A Barcelona, el CAT ha organitzat una VETLLADA OCCITANA a la sala del Tradicionàrius amb la participació estel·lar del cantant occità PATRIC, que ha fet una vetllada memorable amb tota la sala plena de simpatitzants que han cantat amb ell el SE CANTA i L’ESTACA en occità. L’actuació ha estat més curta del que volia el públic perquè després actuaven KAJ TIEL PLU (grup musical occità-esperantista de Ferriol Macip) i el grup MIRABEL (de l’occità resident a Catalunya, Rafèu Sichel). El CAOC inicià els contactes i ha col·laborat fent conèixer l’acte. Entre els assistents cal destacar un grup de quatre arpitans de l’Aliança Cultural Arpitana d’Aosta.

CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català

Hotel d'Entitats. Providència, 42 / 08024 BARCELONA

Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat

QRambla (4 de novembre de 2010)

I cap a Girona!
Les nou tocades i tot just es va muntant la paradeta. Hi ha molt poca gent, però poc a poc decidim arrancar. Mica en mica la cosa es va animant, va arribant gent, la Rambla es va omplint de balladors, d'alguns curiosos i fins i tot el fred es fa més suportable.
Fins a les 23h disparem amb ganes tot el nostre repertori i gaudim d'un ambient QRamblero com mai.
Però ha estat només el nostre racó particular. Mentre, Sant Narcís, a l'altra banda, anava fent la seva...

A la plaça del rei (29 d'octubre de 2010)

La plaça va estar radiant.
Plena i enèrgica.
No va faltar la col·laboració dels tècnics Marimon, de reporters i entrevistes. Ni tampoc un públic entregat disposat a ballar-ho tot.
Occità per tot el nostre ball. Perquè es pot entendre, perquè és oficial, i perquè si no vigiles te'l treuen de BTV.
Però algú, ara, diu que hi troba pomes agres,
sens ni tan sols trobar un moment de dubte
per sortir sol a recollir el que és de tots.
Els veïns es queixen, no volen soroll,
només els hi agrada si està callada.
I queda per veure si un altre any
ens hi trobarem.

Musiquem Lleida

El primer cap de setmana d'octubre del 2010 es va celebrar la cinquena edició del Festival Musiquem Lleida, un festival que ompla la ciutat de concerts gratuïts amb les propostes més diverses i curioses. Hi havia des de concerts de cant coral, a grups de música antiga, de música contemporània... Nosaltres hi vam anar amb la nostra proposta de ball folk que fins i tot va ser acollida el diumenge per un petit grup de balladors que malgrat la calor i el sol van seguir amb els peus la nostra música.

Els nostres dos concerts van caure en unes franges horàries que no ens van permetre anar a escoltar gaires altres grups, però tot i així vam poder descobrir una miqueta el projecte de les noies de Krregades de Romanços, els Aupa Quartet, a Satomi Morimoto... i també vam poder tastar un poc del concert de cloenda dedicat a Màrius Torres.

El II Berguedà Folk

Aquesta tardor de 2010 a Puig-reig s'hi va produir un esdeveniment ben excepcional: el II Festival Berguedà Folk.

Un Festival que va ser organitzar per la gent de l'ACuR de Puig-reig amb en Ferran Vilà al capdavant de tota aquesta espectacular moguda.

Va ser els dies 24,25 i 26 de setembre de 2010. Hi havia terreny d'acampada, concerts a preus molt mòdics, tallers de danses, espe

ctacles... I l'ambient, immillorable!

Amb Mirabèl vam estrenar el nostre taller de "Borrèias en quadreta dau Peiregòrd" i vam haver d'utilitzar gairebé totes les ampolles que portàvem mesos col·leccionant!. I a la nit vam fer el nostre ball folk occità, tot i que una mica desvirtuat pel cansament, pel fred que hi feia i per l'estona d'espera a la barra del bar...

Va ser molt bona idea de continuar la festa amb La Lloca dins del pavelló.

Un gran èxit de festival, que esperem que es repeteixi la tardor vinent i si pot ser, amb més participació de públic, sobretot pel que fa als concerts de la nit! No us ho deixeu perdre, que val molt la pena!

Itinerari Musical a Vilassar de Mar

El passat dia 17 de setembre vam anar a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar per fer el nostre espectacle divulgatiu "Itinerari Musical per Occitània". vam tenir un públic molt íntim (amb algunes visites sorpresa!) però molt entregat i agraït, que de seguida va connectar i es va interessar pel missatge que volíem transmetre.

Tot i que vam procurar tocar i cantar ben afinats i amb bon gust, ens va esperar un bon xàfec a la sortida. Però res ens va impedir acabar amb un bon sopar a la pizzeria del costat.

La Biblioteca Ernest Lluch és una biblioteca nova, que encara no feia ni un any que havien inaugurat. Una biblioteca amb molta llum, gran i espaiosa. I amb un equip personal d'atenció al públic molt acollidor i eficient.

De totes maneres, sembla ser (segons el que ens van explicar), que la biblioteca estava projectada des de feia anys i anys, però que els interessos polítics de l'ajuntament i segons els partits que hi havia en el poder, el projecte es va anar allargant i allargant. Malauradament, sembla que un altre lamentable exemple de com els nostres polítics catalans estan més al sevei dels seus propis interessos de poder que no pas de les necessitats dels ciutadans!

Romànic en Viu

El darrer dia de juliol vam anar amb Mirabèl a Nevà (Toses, Ripollès) per presentar el nostre espectacle de l'Itinerari Musical per Occitània.

Ho vam fer dins de l'església romànica de Nevà ja que es tractava del Cicle Romànic en Viu. L'església era molt petita i acollidora, un lloc ben entrenyable pel nostre especacle.

Fins i tot a tanta distància vam poder comptar entre el púvblic amb cares ben conegudes i retrobaments inesperats que van apreciar i gaudir de la bona sonoritat que ofereix aquesta petita església.

Des d'aquí volem agraïr a l'organització del Romànic en Viu per donar cabuda en el seu cicle a projectes com el nostre.