dimarts, 29 d’agost de 2017

18/8/17 #BalÒc per la 43ena edició de l'Escòla Occitana d'Estiu

Vam viatjar durant el dia del 17 d'agost per poder passar un parell de dies a l'EOE.

Va costar arribar. Tres cotxes en ruta cap a Vilanuèva d'Òlt. Tots tres vam descobrir les grans retencions, que han sigut habituals aquest estiu, passat el peatge de la Jonquera.

El meu cotxe acaba sent el primer a arribar. En Pol i la Sandra s'han parat a brenar i per això arriben després perquè eren els que duien més avantatge.

Finalment els darrers en arribar són l'Ermes i la Laura: just a la sortida de l'autopista el cotxe s'avaria i els cal grua i un taxi que els porti. Duien un passatger de Bla Bla Car i resulta que Bla Bla Car té assegurança i gràcies a això poden venir fins a Vilanuèva i fer que la seva assistència els torni a casa. 

Per acabar-ho d'adobar ens enterem per whatsapps del terrible atemptat de Barcelona i Cambrils. 

Mentre esperem a l'Ermes i la Laura, ajudem a preparar 3 cançons al grup de catalans per l'espectacle del vespre.

Em retrobo amb en Matteo després d'un any. Ens conviden a un aperitiu. La Raquel guarda provisions per la Laura i l'Ermes. També els hi guardem el sopar. Havent sopat comencen les actuacions dels alumnes de l'Escòla Occitana d'Estiu: cançons, contes, alguna dansa, acudits... tot plegat potser una mica massa llarg. La Laura i l'Ermes arriben per fi i poden sopar mentre dura l'espectacle.

Després fem una mica de ball amb les dues noies (flautista i acordionista) que han anat fent les músiques durant aquests dies però que demà ja marxen. A l'estanquet continua una mica la festa, molt tranquil·lament. 

L'endemà ens aixequem tard. Esmorzem alguna peça de fruita però decidim anar a Pujols, un poble medieval del costat a fer visita i búsqueda d'esmorzar. Però és la pitjor hora per esmorzar en aquest país i anem al pitjor poble per buscar esmorzar: el més turístic de tots! Aconseguim pa, mantega i confitures en un bar, i com a gran favor, però flipem quan ens demanen 5€ per cap. Decidim que amb esmorzar per a dues persones ja fem!.

Arribem a dinar, a la tarda l'Ives fa el taller de danses i anem a tocar-hi una mica. 

A la tarda una mica de pluja fina fa endarrerir les proves de so de la Place Lafayette. La Laura, però, ens assegura que la nit serà tranquil·la. Ens posem en un racó per assajar i reprenem el tema de Tonens a Marmanda i incorporem el Congò deu Passage d'Agen. Les nostres Mirafans ens fan un gran favor apropiant-se de les xarxes socials de Mirabèl. Ens trobem amb els Brick a Drac, que ja vaig coincidir amb ells el primer cop que vaig ser-hi per tocar amb l'Olga Miracle.

Sopem deliciosament amb els menjars dels productors locals. Després d'uns discursos, comença el ball de Mirabèl. Aconseguim arrencar el ball, que havia començat tímidament i la plaça es va omplint de balladors. Fins i tot la Cecila Chapduelh ens arriba a confondre per uns instants per uns gascons... Em fa molta il·lusió retrobar-la.

Segueixen i acaben el concert la gent de Brick a Drac. Resulta que havíem compartit escenari amb el guitarrista, l'Steeve Seriat, en el concert del CAT, ja que ell ha sigut el guitarrista d'en Patric i també molt amic d'en Jean-Michel Lhubac.

Al tornar cap a l'Oustal, continuem la ballada i la festa a l'estanquet de l'EOE.

L'endemà ja és dia de recollir l'Escòla. Tothom molt content dels bons moments passats. En Pol i la Sandra segueixen la ruta cap al nord, cap a Ròcamador. L'Ermes i la Laura esperen el taxi que els ha de dur fins a la frontera per després agafar un cotxe de lloguer i tornar a casa, sense saber què li ha passat el cotxe, però que la grua ja el tornarà. 

I jo acompanyo a la Gemma, en Joan i la Núria a Agen; i segueixo la ruta cap al Hèstiv'Òc de Pau i a visitar l'Holmblat per a unes noves flautes per Mirabèl.